Revisió del 14:51, 2 nov 2008 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Pàgina nova, amb el contingut: «'''Al-Hasan al-Sabbah''' fou un ''da'i'' ismaïlita i fundador de l'estat ismaïlita amb capital a Alamut. Al-Hasan al-Sabbah fou nomenat ''da'i'' pel c...».		Revisió del 11:54, 28 juny 2009 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Al-Hasan al-Sabbah''' ('''Hasan-i Sabbah''') fou un ''da'i'' [[ismaïlita]] i fundador de l'estat ismaïlita nizarita amb capital a [[Alamut]]. Havia nascut a Kumm ([[Qom]]) fill d'un xiïta imamita de Kufa de nom Ali ibn al-Sabbah al-Himyari. Va estudiar a [[Rayy]] i als 17 anys es va convertir al ismaïlisme. El [[1071]] va esdevenir lloctinent d'[[Attash Ahmad ibn Abd al-Malik]] (esmentat també com Abd al-Malik ibn Attash) que el va enviar a [[Egipte]] com a ''da'i''. Hi va romandre tres anys i va retornar vers [[1075]]. Al-Hasan al-Sabbah fou nomenat ''da'i'' pel cap ismaïlita [[Attash Ahmad ibn Abd al-Malik]] que el va enviar a [[Egipte]]. Retornat a Iran va ocupar la fortalesa d'Alamut el [[1090]]. Després de la ofensiva del sulta [[Muhammad ibn Malik Shah]] que va ocupar la fortalesa de Shahdiz, prop d'Isfahan, centre del moviment i va executar als seus caps (Attash Ahmad ibn Abd al-Malik i [[Ahmad ibn Attash]]) el [[1207]], al-Hasan al-Sabbah, com a dominador de la principal fortalesa, es va fer amb la direcció suprema del moviment ismaïlita. L'estat el formaven 23 fortaleses del districte de [[Rudbar]] a l'entorn d'Alamut, la fortalesa de [[Girkudh]] (prop de [[Damghan]]) a la regió de [[Kumis]], i nombroses viles i fortins al [[Kohistan]] o Kuhistan (al sud del [[Khurasan]]). En el marc d'una revolta general dels ismaïlites contra els [[seljúcides]], va ocupar la fortalesa d'Alamut el [[1090]] amb l'ajut d'alguns ismaïlites de la guarnició. El [[1094]] Hasan va trencar ambn el govern fatimita i es va declarar seguidor de [[Nizar]] i suport de les seves pretensions al imamat (origen de la branca ismaïlita nizarita). Entre [[1093]] i [[1103]] va ocupar diverses fortaleses que havien de ser autosuficients i que van donar molta força als ismaïlites. Va morir el [[1124]] i el va succeir el seu general [[Buzurg-Ummid]] (1124–1138)▼ Després de la ofensiva del sulta [[Muhammad ibn Malik Shah]] algunes d'aquestes fortaleses foren ocupades, i el [[1107]] va entrar a la fortalesa de Shahdiz, prop d'[[Isfahan]], centre del moviment, i va executar als seus caps (Attash Ahmad ibn Abd al-Malik i [[Ahmad ibn Attash]]). Al-Hasan al-Sabbah, com a dominador de la principal fortalesa no conquerida, es va fer amb la direcció del moviment ismaïlita. El [[1118]] Muhammad ibn Malik Shah va assetjar Alamaut que va resistir. El setge fou aixecat a la mort del sultà. En aquest moment Hasan fou reconegut com a cap suprem de tot el moviment nizarita. L'estat el formaven 23 fortaleses del districte de [[Rudbar]] a l'entorn d'Alamut, la fortalesa de [[Girkudh]] (prop de [[Damghan]]) a la regió de [[Kumis]], i nombroses viles i fortins al [[Kohistan]] o Kuhistan (al sud del [[Khurasan]]). Va portar una vida puritana i va fer matar als seus dos fills, un per una suposada mort i l'altra per beure més del compte. Se l'anomenava ''sayyid-na'' (Nostre mestre). Se li atribueix la formació dels ''fida'is'' o assassins, que haurien format un cos especial. ▲Va morir el [[1124]] i el va succeir el seu general [[Buzurg-Ummid]] (1124–1138). La seva tomba va esdevenir un santuari. ==Bibliuografia== M. G. S. Hodgson, ''The Order of Assassins: the strugle of the early Nizari Isma'ilis against the Islamic world'', La Haia 1955 Jawad al-Muscati, ''Hasan bin Sabbah'', Karachi 1953 [[Categoria:Missioners ismaïlites]]

Hasan-i Sabbah: diferència entre les revisions