|
'''Amr ibn al-As''' as-Sahmí''', (versmés 672conegut simplement com '''Amr ibn al-663)As''', (en [[àrab]] {{lang-ar|'''عمرو بن العاص السهمي''' السهمي}}, ''ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī'') (c.[[672]]-[[663]]) fou un general àrab [[sahaba|company]] de del [[profeta]] [[Mahoma|Muhàmmad]], de la tribu de [[quraixitaQurayx]].
Es va convertir vers el [[630]] quan va considerar que [[MahomaMuhàmmad]] triomfaria. MahomaEl Profeta el va enviar a [[Oman]], on va entrar en negociacions amb els prínceps locals Djayfar[[Jàyfar]] i [[Abbad benibn DjulandaJulanda]], que van adoptar el l'islam ([[632]]). Quan va tornar a [[Medina]] el profeta ja era mort. El [[633]] [[Abu -Bakr as-Siddiq]] el va enviar amb un exèrcit a [[Palestina]] i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del [[riu Jordà|Jordà]], i va prendre part a la [[batalla d'Adjnadayn]] ([[30 de juliol]] del [[634]]) i del [[batalla del Yarmuk|Yarmuk]] (15-[[20 d'agost]] del [[636]]).
Després va anar a [[Egipte]], segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'[[UmarÚmar ibn al-Khattab]] o sota ordes d'aquest. El [[640]] els bizantins foren derrotats a [[Heliòpolis]]; al-AsAmr va rebre reforços dirigits per al[[Az-Zubayr ibn al-Awwam]]. El [[641]] va ocupar [[Babilònia d'Egipte|Babilònia]], i el [[642]] va entrar a [[Alexandria]]. Al general se li deu la fundació de [[Fustat]] o Misr el [[641]].
El [[645]], poc després de pujar al califat, [[Uthman ibn Affan]], aquest el va cridar i va nomenar alen el seu lloc a [[Abd-Al·lah Allah benibn Sad]] (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant ([[646]]), i es va retirar a les seves terres d'[[Adjlan]] i [[al-Sab]] on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a [[Talha ibn Ubayd-Al·lah]] i alAz-Zubayr ibn al-Awwam; sota [[Alí ibn Abi -Tàlib]], quan aquest es va haver d'enfrontar a [[MuawiyaMuàwiya I|Muawiya ibn Abi-Sufyan]], va optar obertament per aquest darrer, com [[Busr ibn Abi -Artat]], i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de [[Siffin]] el [[657]]. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per MuawiyaMuàwiya. Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a MuawiyaMuàwiya, alen conquerir [[Egipte]] de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat Muhammad[[Muhàmmad benibn Abi -Bakr alas-SaddikSiddiq]], que fou derrotat ([[658]]) i executat.
El arbitratge el va saber orientar prou favorablement a MuawiyaMuàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El [[22 de gener]] del [[661]] es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per [[Zadawayh]], un suïcida [[kharigita]]; Amr, que estava indisposat, va encarregar a Kharidja[[Khàrija benibn Hudhafa]] de fer la ''[[salat]]'' al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el [[663]] amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir [[Utba ibn Abu Abi-Sufyan ibn Harb]].
[[Categoria:Militars àrabs]]
|
