La Goleta: diferència entre les revisions

El [[1534]] [[Khayr al-Din]] es va apoderar de la Golette i de Tunis que estaven en mans dels hàfsides. El [[1535]] fou conquerida pels espanyols que hi van construir una fortalesa coneguda per la Carraca, que encara existeix, i que fou engrandida en temps de Felip II quan es va construir una gran ciutadella; evacuada pels espanyols l'agost del [[1574]], davant l'atac dels turcs dirigits per Sinan Pasha i Ildj Ali, els turcs la van ocupar i van engrandir la fortalesa però van demolir les altres parts de la ciutadella. Durant dos segles fou un niu de pirates i va patir algun bombardeig de flotes europees. Amb el bey Hammuda (1782-1814) es va completar les fortificacions. Al segle XVIII hi van emigrar alguns italians (sicilians) i maltesos, per treballar en el port. El [[1826]] el viatger Nyssen va informar d'un segon fort al sud del primer, i diverses bateries. El bey Ahmed (1837-1855) va construir un arsenal i un palau d'estiu. El [[1860]] es va signar el tractat de la Goleta o La Goulette, entre Tunísia i Itàlia que va encoratjar l'emigració italiana. Un barri de la ciutat es va dir Petita Sicília. Llavors era el primer port de Tunísia i el visitaven 600 vaixells ala l'any. Una via fèrria fins a Tunis es va obrir el [[1872]]. Des de [[1893]] fou considerat el port de Tunis. El [[1926]] tenia 7.400 habitants (4000 europeus i 2000 jueus) i el [[1956]] eren 26.300 (3300 jueus i 10.150 europeus quasi tots els quals van sortir cap a Israel o França en els anys següents)