Magellan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Inici |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Image:Magellan deploy.jpg|thumb|right|200px|La ''Magellan'' en el moment de sortir de la bodega de càrrega del transbordador ''[[Atlantis]]''.]]La '''''Magellan''''' fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta [[Venus (planeta)|Venus]], especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de [[radar]]. Fou activa entre 1989 i 1994 i es batejà en honor de l'explorador portuguès del [[segle XVI]] [[Fernão de Magalhães]].<ref>[http://www2.jpl.nasa.gov/magellan/ Pàgina web de la missió.]</ref> La sonda creà el primer (i actualment el millor) mapa d'alta resolució de la superfície del planeta, que romandrà com el mapa més detallat de Venus en el futur proper, ja que en l'actualitat no hi ha plans per a missions a Venus amb l'objectiu de millorar els resultats de la ''Magellan''.<ref>Vegeu l'article [[Llista de missions d'exploració de Venus]] per a una relació de les diferents missions enviades a Venus.</ref>
==Missió==
▲[[Image:Magellan deploy.jpg|thumb|right|200px|La ''Magellan'' en el moment de sortir de la bodega de càrrega del transbordador ''[[Atlantis]]''.]]La ''Magellan'' fou la primera sonda planetària llançada per per un transbordador espacial, concretament per l<nowiki>'</nowiki>''Atlantis'', des de Cap Canyaveral el [[4 de maig]] de [[1989]]. L<nowiki>'</nowiki>''Atlantis'' va dur la sonda fins a una [[òrbita terrestre baixa]], on va ser extreta de la bodega de càrrega. A partir d'aquell moment Un motor de combustible sòlid, anomenat ''Inertial Upper Stage'', va impulsar la sonda enllà de l'òrbita terrestre i va orbitar al voltant del [[Sol]] una vegada i mitja abans d'arribar a la seva òrbita entorn del planeta Venus el [[10 d'agost]] de [[1990]].
L'òrbita inicial de la ''Magellan'' era molt [[el·lipse|el·líptica]], essent el radi menor de 294 km i el major de 8.543 km. L'òrbita era [[òrbita polar]], completant una òrbita cada 3 hores 15 minuts. Durant la part més propera a Venus, el [[radar]] de la sonda escanejava una zona de la superfície de 17 a 28 km d'amplària. Al final de cada òrbita, enviava la Terra un mapa de la zona escanejada. A més, com Venus gira sobre si mateix una vegada cada 243 dies terrestres, la ''Magellan'' aconseguia cobrir una gran part de la superfície del planeta.
Linha 16 ⟶ 15:
== Descripció de la sonda ==
Construïda parcialment amb recanvis d'altres missions, la sonda ''Magellan'' tenia una grandària de 4,6 metres d'alt, acabada en una [[antena]] de 3,7 metres. Unida al seu coet propulsor i amb el tanc de combustible ple pesava en total 3.460 kg en el moment del llançament. L'antena d'alt guany, usada tant per a comunicacions com per als senyals del [[radar]], era un recanvi de la missió ''[[Programa Voyager|Voyager]]'', igual que l'estructura principal i una sèrie d'impulsors. El sistema informàtic, el de control i les unitats de distribució d'energia eren recanvis de la missió ''[[Galileo]]'' a Júpiter.
La ''Magellan'' obtenia la seva energia de dos panells solars quadrats de 2,5 m de costat; entre els dos subministraven un total de 1.200 W. Al llarg de la missió, aquests panells es van anar degradant gradualment, tal com s'esperava. Al final de la missió, a la tardor de 1994, va ser necessari controlar l'ús d'energia curosament per a mantenir la sonda funcionant. Degut al fet que Venus està envoltat d'una densa i opaca atmosfera, no van poder emprar-se càmeres òptiques convencionals per a fotografiar la superfície. En el seu lloc, el [[radar]] de la sonda emprava pulsos de [[microones]].
== Resultats científics ==
[[Image:Mgn c115s095 1.jpg|thumb|right|250px|Imatge de la superfície de [[Venus (planeta)|Venus]] presa per la ''Magellan''.]]A més de proporcionar el millor mapa de la superfície de Venus de què es disposa actualment, l'estudi de les imatges d'alta resolució obtingudes per la ''Magallanes'' està proporcionant la informació necessària per a entendre el paper dels impactes, el [[vulcanisme]], i els processos tectònics en la formació de les estructures de la superfície venusiana. Aquesta superfície està coberta en la seva major part per materials i estructures volcàniques, com extenses planures de [[lava]], camps amb petites voltes de lava i llargues cadenes de volcans. Hi ha pocs cràters provocats per impactes de meteorits, fet que suggereix que la superfície és, en general, geològicament jove (menys de 800 milions d'anys). La presència de canals al llarg de 6.000 km indica l'existència de fluxos de lava amb molt poca viscositat.
No hi ha cap indici que permeti deduir l'existència de plaques tectòniques. La tectònica del planeta està dominada per un sistema d'esquerdes globals i nombroses estructures anomenades corones, produïdes per la sortida i enfonsament de [[magma]] en el nucli. Malgrat que Venus té una [[atmosfera]] densa, la superfície no indica que hagi hagut una erosió apreciable provocada pel vent, només indica un limitat transport de sorra i pols. Això contrasta amb Mart, on l'atmosfera és molt més tènue però la superfície presenta evidents mostres d'erosió atmosfèrica i transport de sorra i pols.
== Notes i referències ==
<div style="font-size:90%;"><references /></div>
[[Categoria:Astronàutica]]
| |||