Lur-i Buzurg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
Els [[atabegs]] del '''Gran Luristan''' o '''Lur-i Burzurg''', foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori de Lurstan entre [[1155]] i [[1424]] amb capital a [[Idadj]] (més tard [[Malamir]] i moderna Ida). El nom de la dinastia fou també '''Fadluwàyhides''' i '''Hazaràspides''' i deia ser d'origen sirià i haver-se establert al Luristan el [[1106]]. La seva capital fou Idhadj i van dominar el Lurtistan oriental i meridional.
El seu ancestre fou Fadloe o Fadluwayh (per això Fadluwàyhides i també Fadlawàyhides i Fadlowàyhides) que hauria abandonat Síria amb la seva gent i després de passar per l'[[Azerbaidjan]] haurien arribat vers 1106 al Luristan a la zona d'Ushturan Kuh.
El primer príncep fou Abu Tahir ibn Muhammad que va donar suport al príncep [[salghúrida]] de [[Fars]], Sunkur (1148-1161) en la campanya contra els [[Shabankara]] i ve rebre el govern del districte de Kuhgiluya des d'eon es va estendre pel Luristan. En realitat mai fou atabeg de cap príncep i només va assolir aquest títol; es v fer independent de Sunkur el [[1155]].▼
▲El primer príncep fou Abu Tahir ibn Muhammad, de la novena generació després de Fadlawayh, que va donar suport al príncep [[salghúrida]] de [[Fars]], Sunkur (1148-1161) en la campanya contra els [[Shabankara]] i ve rebre el govern del districte de Kuhgiluya (Kuh-i Siluya) des d'eon es va estendre pel Luristan. En realitat mai fou atabeg de cap príncep i només va assolir aquest títol; es v fer independent de Sunkur el [[1155]].
El seu fill Malek Hazarasp el va succeir el [[1203]]/[[1204]] i la llargada del seu regnat és desconeguda ja que les dades donades van entre [[1229]]/[[1230]] i [[1252]]/[[1253]]. Va reforçar la seva posició expulsant a la tribu shul (que va emigrar a Fars) i va fer la guerra amb èxit contra els [[salghúrides]]. Va rebre del califa al-Nasir (1180-1225) el títol d'atabeg (potser simplement una confirmació). Fou vassall del [[khwarizmshah]] Ala al-Din Muhammad (vers 1117-1120) i després del seu fill Djalal al-Din Manguberti (1225-1230) que es va casar amb una filla seva.▼
▲El seu fill Malek Hazarasp (del qual la dinastia és anomenada Hazaràspida) el va succeir el [[1203]]/[[1204]] i la llargada del seu regnat és desconeguda ja que les dades donades van entre [[1229]]/[[1230]] i [[1252]]/[[1253]]. Va reforçar la seva posició expulsant a la tribu shul (que va emigrar a Fars) i va fer la guerra amb èxit contra els [[salghúrides]]. Va rebre del califa al-Nasir (1180-1225) el títol d'atabeg (potser simplement una confirmació). Fou vassall del [[khwarizmshah]] Ala al-Din Muhammad (vers 1117-1120) i després del seu fill Djalal al-Din Manguberti (1225-1230) que es va casar amb una filla seva. Va estendre els seus dominis fins l'oest d'Isfahan i va expulsar a la tribu Shul. Va restar neutral entre el khwarizmshah i el califa abbàssida.
La seva successió es incerta. Apareixen esmentats dos fills, Imad al-Din (vers 1248/1249) i Nusrat al-Din (vers 1251/1252) però no s'indica que fossin atabegs. Un tercer fill, Tekla (Takla), nascut de Malek Hazarasp i una princesa salghúrida apareix tot seguit, amb el títol d'atabeg, segurament a partir de [[1257]] o [[1258]]. Va acompanyar a [[Hulagu]] a [[Bagdad]] però quan el darrer califa fou assassinat, el va abandonar i es va dirigir al Luristan. Hulagu va enviar un exèrcit que el va fer presoner i el va executar. El va succeir el seu germà Shams al-Din Alp Arghun que va haver de reconstruir el país assolat pels mongols i que segurament va reconèixer la sobirania mongola, però no fou confirmat.▼
▲La seva successió es incerta. Apareixen esmentats dos fills, Imad al-Din (vers 1248/1249) i Nusrat al-Din (vers 1251/1252) però no s'indica que fossin atabegs. Un tercer fill, Tekla (Takla), nascut de Malek Hazarasp i una princesa salghúrida apareix tot seguit, amb el títol d'atabeg, segurament a partir de [[1257]] o [[1258]]. Va derrotar als salghúrides i va acompanyar a [[Hulagu]] a [[Bagdad]] però quan el darrer califa fou assassinat ([[1258]]), el va abandonar i es va dirigir al Luristan. Hulagu va enviar un exèrcit que el va fer presoner i el va executar a Tabriz vers [[1259]]. El va succeir el seu germà Shams al-Din Alp Arghun que va haver de reconstruir el país assolat pels mongols i que segurament va reconèixer la sobirania mongola, però no fou confirmat.
Va governar fins el 1274/1275 i el va seguir el seu fill Yusufshah I, que va anar a la cort del Il-khan [[Abaqa]] que li va permetre retornar al seu país com a tributari i li va reconèixer el seu títol, i a més va afegir al seu govern el [[Khuzestan]], Kuhgiluya, Golpayagan i [[Firuzan]] (prop d'[[Esfahan]]). Es va amoïnar pel benestar del seu poble; fou lleial al il-khan al que va ajudar durant la incursió de Barak Khan des de [[Transoxiana]], i el 1282 va donar suport al nou khan Ahmed, però aquest fou derrotat; va poder guanyar la benevolència del seu germà [[Arghun Khan]] que finalment li va reconèixer les seves possessions▼
▲Va governar fins el [[1274]]/[[1275]] i el va seguir el seu fill Yusufshah I, que va anar a la cort del Il-khan [[Abaqa]] que li va permetre retornar al seu país com a tributari i li va reconèixer el seu títol, i a més va afegir al seu govern el [[Khuzestan]], Kuhgiluya, Golpayagan i [[Firuzan]] (prop d'[[Esfahan]]). Es va amoïnar pel benestar del seu poble; fou lleial al il-khan al que va ajudar durant la incursió de Barak Khan des de [[Transoxiana]], i el 1282 va donar suport al nou khan Ahmed, però aquest fou derrotat; va poder guanyar la benevolència del seu germà [[Arghun Khan]] que finalment li va reconèixer les seves possessions el [[1284]].
Vers el [[1288]] el va succeir el seu fill Afrasiyab I que va enviar al seu germà Nusrat al-Din com hostatge a la cort del Il-khan. A la mort d'Arghun Khan el [[1291]] seguida de l'assassinat del governador d'[[Esfahan]], va ocupar temporalment aquesta darrera ciutat amb un contingent manat per un cosí seu, Kizil, i va tractar d'estendre la seva autoritat cap al [[golf Pèrsic]], inicialment amb autorització de la cort mongola, però aviat sense aquesta autorització i fins i tot amb la seva oposició. Els ilkhànides van enviar forces als llocs amenaçats com [[Shiraz]], i van derrotar a l'exèrcit d'Afrasiyab I a Kuhrud prop de Kashan. Afrasiyab va fugir al castell de Mandjasht on finalment es va haver de rendir. No obstant fou perdonat per l'Il-khan [[Gayakhtu]] que li va retornar els seus dominis originals. A la mort de Gayakhtu el seu successor [[Ghazan]] (1295), seguint el consell dels seus generals, en va ordenar la seva deposició i execució que va tenir lloc el [[26 d'octubre]] [[1296]].▼
▲Vers el [[1288]] el va succeir el seu fill Afrasiyab I que va enviar al seu germà Nusrat al-Din com hostatge a la cort del Il-khan. A la mort d'Arghun Khan el [[1291]] seguida de l'assassinat del governador d'[[Esfahan]], va ocupar temporalment aquesta darrera ciutat amb un contingent manat per un cosí seu, Kizil, i va tractar d'estendre la seva autoritat cap al [[golf Pèrsic]], inicialment amb autorització de la cort mongola ([[Gaykhatu]] el [[1291]]), però aviat sense aquesta autorització i fins i tot amb la seva oposició. Els ilkhànides van enviar forces als llocs amenaçats com [[Shiraz]], i van derrotar a l'exèrcit d'Afrasiyab I a Kuhrud prop de Kashan. Afrasiyab va fugir al castell de Mandjasht on finalment es va haver de rendir. No obstant fou perdonat per l'Il-khan [[Gayakhtu]] que li va retornar els seus dominis originals. A la mort de Gayakhtu el seu successor [[Ghazan]] (1295), seguint el consell dels seus generals, en va ordenar la seva deposició i execució que va tenir lloc el [[26 d'octubre]] [[1296]].
El seu fill i successor Nusrat al-Din Ahamad va governar pacíficament i e manera molt propera als ilkhànides, a la cort dels quals passava la major part del temps; els seus ingressos estaven dividits en tres parts: una per a ell i la seva família, una per l'exèrcit, i una per finalitat religioses; fou doncs molt apreciat dels teòlegs. Va morir entre [[1329]] i [[1333]] i el va succeir el seu fill Rukn al-Din Yusufshah II, que també fou un governant pacífic i bondadós. Va morir a Shushtar el [[1139]]/[[1340]] i el va seguir el seu fill (en algues fonts assenyalat com a germà) Muzaffar al-Din Afrasiyab II, que va esdevenir independent de fet degut a la desaparició del khanat dels [[Il-khan]] quasi inexistent després del [[1335]].▼
▲El seu fill i successor Nusrat al-Din Ahamad va governar pacíficament i
No se sap quan de temps va governar però no fou un regnat massa llarg; fou succeït pel seu fill Nawr al-Ward (flor de roser) que tampoc se sap quan de temps va regnar però fou deposat i cegat pel [[muzaffàrida]] Mubariz al-Din Muhammad ([[1355]]) i el va succeir el seu cosí (o el seu nebot) Shams al-Din Pashang, possible fill de Yusufshah II. Durant tot el seu regnat va haver de lluitar contra els [[muzaffàrides]] en front dels quals va perdre la seva capital Idadj; però les lluites internes entre muzaffàrides li van permetre de capgirar la situació i recuperar la ciutat.
Linha 24 ⟶ 26:
*Abu Tahir ibn Muhammad Ibn Fadluwayh (o Ibn Fadluya) 1155-1202
*Nusrat ad-Din Malek Hazarasp vers 1202-1230 o 1253
*
*
*Tekele ibn Nasr ad-Din vers 1253-1259
*Shams ad-Din Alp Arghun vers 1259-1274
*Yusufshah I vers 1274-1288
*Afrasiyab I 1288-1296
Linha 47 ⟶ 51:
*Ghiyath al-Din 1424-1425
*Als timúrides 1425-1449.
==Bibliografia==
*A. Mouradgea d'Ohsson, ''Histoire des Mongols'', Amsterdam, 1852.
[[Categoria:Dinasties musulmanes]]
| |||