Dodecafonisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''dodecafonisme''', del [[Grec antic|grec]] ''dodeka'' (dotze) i ''fonos'' (so), també anomenat [[atonalisme]] organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'[[escala cromàtica]], a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una [[nota]] central i les altres compleixen relacions harmòniques. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i estableix altres bases de composició.
Aquest mètode compositiu va ser ideat per [[Arnold Schönberg]] (1923). Com hem dit, consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrògrada (interpretació de l'original en sentit contrari), inversió de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrògrada de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical -formant acords o diferents línies melòdiques- o bé en una combinació d'ambdues.
El mètode dodecafònic, també anomenat dodecatònic, va ser considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, a més de Schönberg, van ser els seus deixebles A.Berg i A. Webern. Posteriorment, aquesta tècnica va donar ser l'origen del [[serialisme]]. La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya va ser obra de [[Robert Gerhard]], deixeble de Schönberg, amb el ''Quintet per a instruments de vent'' (1933).
| |||