Manuel Badenes Calduch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: en:Manuel Badenes
m →‎Trajectòria: "disfrutar" --> gaudir
Línia 33:
Les seves actuacions no va passar inadvertides per als grans equips del futbol espanyol. Amb la mediació de [[Basilio Nieto|Basilio]] va fixar la temporada pel [[FC Barcelona|Barça]], malgrat que primer havia de reunir-se amb un representant del [[Valencia CF|València]]. Amb l'equip blaugrana va guanyar dues lligues i una [[Copa Llatina]], malgrat que les seves oportunitats als partits oficials foren mínimes. Badenes, però, va anotar 28 gols en els 26 partis que va jugar amb el Barça, tenint en compte els amistosos. La temporada 1949/50 va marxar cedit al [[Real Zaragoza]] de segona divisió, aprofitant que havia de fer el servei militar a la capital aragonesa.
 
Finalment va marxar a defensar el colors dels [[Valencia CF|València]] per substituir el [[Edmundo Suárez|Mundo]], màxim golejador de la història del club. Badenes no va disfrutargaudir de tanta popularitat com l'ariet basc, encara que els seus números van ser, com sempre, extraordinaris: 103 gols en 111 partits oficials, 89 en 96 d'ells en lliga. El més recordat per l'afició de [[Estadi de Mestalla|Mestalla]] tingué lloc al [[1951]] en un partit front a l'[[Atlético de Madrid]]. Badenes va superar el porter Marcel Domingo i el defensa Aparicio només amb tres cops de cap i sense deixar que el baló botara a la gespa, abans de marcar a plaer. Amb el club valencianista va guanyar una [[Copa del Rei de futbol|Copa del Generalíssim]], però va haver de marxar al 1956 en perdre la titularitat front a Wilkes i per discrepàncies amb la situació esportiva del seu germà Virgilio, llavors jugador del [[Valencia Mestalla|Mestalla]].
 
Posteriorment va jugar a primera pel [[Real Valladolid|Valladolid]] i l'[[Sporting de Gijón|Sporting]]. Amb els castellans va obtindre l'any 1958 dos galardons individuals: el [[Trofeu Pichichi]] (compartit amb [[Di Stefano]] i el valecianista Ricardo) i el [[Trofeu Patricio Arabolaza]], al jugador que millor reprentava la ''furia española''. A [[Gijón]], malgrat perdre la categoria el primer any, es recordat per anotar el gol número 1.000 del club en un partit de Segona front al [[Racing de Ferrol]].