Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar a
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Attash Ahmad ibn Abd al-Malik''' (mort 11107) fou un ''da'i'' (missioner) i líder [[ismaïlita]] del segle XI i començament del XII, del temps del sulta [[Barkyaruk]], i contemporani de [[al-Hasan al-Sabah]], el cap d'[[Alamut]]. Era fill d'un reputat savi.
 
VaEl seu pare va exercir com ''da'i'' a al-Iraqayn ([[Iraq Adjemi]]) i va viure a [[Esfahan]] fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a [[Rayy]] on el [[1072]] va introduir a al-Hasan al-Sabah con a quadre entre els ''da'is'' i el va enviar a [[Egipte]]; també es diu que fou el que va captar aal Raisrais Muzaffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill Ahmad ibn Attash, mentre, havia restat a Esfahan on es va introduir a la fortalesa de Shahdez (o Qaḷʿa-ye Jalālī, construïda en temps de [[Malik Shah]] [[1072]]-[[1092]]), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convèncer a la guarnició de les seves idees. Al-Hasan al-Sabah va ocupar Alamut el [[1090]] i el fet de què era a Daylam va facilitar la tasca a Shahdez que amb tota la guarnició i part de la població de la rodalia va passar a mans dels ismaïlites (per dotze anys, [[1095]]-[[1107]], segons [[Rashid al-Din]]) així com un altre fortalesa, la de Kalandjan, també a la rodalia d'Esfahan. Ubayd Allah ibn Ali Katibi, valí d'Esfahan, va pactar amb Attash i el seu fill. Quan els ismaïlites van començar a recaptar taxes la població es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismaïlites, però la situació va canviar sota [[Muhammad ibn Malik Shah]] que després de la mort de [[Barkyaruk]] el [[1104]], va començar a combatre el moviment ismaïlita a les seves fortaleses.
 
Shahdez fou assetjada durant un any; Attash va demanar la pau al·legant que els seus seguidors eren musulmans plens i no podien ser objecte de guerra. Discussions teològiques van seguir que no foren acceptades per Muhammad ibn Malik Shah. Shahdez fou conquerida finalment el [[1107]] pel visir seljúcida Sad al-Mulk Abi, i Attash i el seu fill foren capturats; la seva dona es va tirar des de les muralles; Attash fou passejat pels carrers de la ciutat per ser ridiculitzat i finalment se li va arrancar la pell encara viu. El seu cap i el del seu fill, també executat, foren enviats a Bagdad.