Revisió del 13:16, 17 juny 2009 modifica Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 353.776 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:44, 10 jul 2009 modifica desfés Vriullop (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Administradors de la interfície, Reversors 142.954 edits elimino copyvio Edició següent →
Línia 1: ~~{{copyvio\|\|http://www.crae.com/pap/MostrarP.Asp?Idi=0&Idp=32 Web CRAE\|--[[Usuari:KRLS\|KRLS]] , <font size="+2">[[Usuari Discussió:KRLS\|✉]]</font> 20:01, 16 juny 2009 (CEST)}}~~ {{Infotaula del municipi català\|d'\|Ordis\|de l'\|Alt Empordà\| \|topònim = Ordis Linha 14 ⟶ 13: }} '''Ordis''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de l'[[Alt Empordà]]. És un poble voltat de grans camps de blat i altres cereals, entre ells l'ordi que ha donat nom al poble (del llatí hordeis, plural de hordeum). També hi ha forces oliveres, fruiters i alguna vinya, terra de secà. Hi ha reduïts sectors d'horta al costat de les cases del poble. No hi ha cap curs fluvial d'importància, la riera Alguema, afluent del Manol, passa a l'extrem meridional del terme, formant el límit amb els municipis veïns de Navata i Pontós. La gent viu principalment de l'agricultura i la ramaderia (hi ha algunes explotacions ramaderes importants, sobretot de porcí i boví). Algú també viu de la construcció o es desplaça a treballar a Figueres o altres pobles veïns. Les cases d'Ordis formen un nucli compacte, al voltant de l'església parroquial de Sant Julià, amb carrers estrets, humits i ombrívols. Les cases són velles, alguna amb les façanes de pedra restaurades i ensenyant noblesa i antiguitat amb els seus portals adovellats i finestres de carreus (segles XVI, XVII, i XVIII). L'any 1017, segons una butlla del papa Benet VIII, el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia possessions a Ordis, dins el comtat de Besalú. L‘any 1019 l'església de «Ordeis» pertanyia a la Canònica de Girona. En el testament del comte de Besalú Bernat Tallaferro, datat l'any 1020, hi surt documentat el nom Ordeos que deu referir-se a Ordis. L'any 1154 s'enregistrava la renúncia feta al bisbe i a la Canònica de Girona per Ramon de Cistella i Ramon Guerau de Santa Eulàlia i llurs germans, de la meitat del delme de la parròquia de sant Julià d'Ordis. Els anys 1279 i 1280, en els censos d'esglésies i monestirs que havien de recaptar la dècima o contribució a les croades, es consigna l'església d'Ordis (escrit Ordeis i Ordeys, respectivament). El veïnat de Sant Nicolau està format per un conjunt de masos escampats. Es troba a uns 3 km. a migdia de la vila d'Ordis i vora la riba dreta de l'Alguema. L'església de Sant Nicolau, isolada i a prop del mas Pagès és una petita ermita romànica d'una nau amb absis semicircular (segle XII-XIII). ~~El lloc de [[Pols (Ordis)\|Pols]] es troba a 1’5 km. al nord-oest d'Ordis. És un veïnat format per unes sis masies i l'ermita de Santa Maria de Pols.~~ Ordis celebra la seva festa Major per Sant Julià (el 7 de gener) i se celebra també la Festa de Sant Isidre (15 de maig). El dilluns de Pasqua se celebra l'aplec de l'ermita de Sant Nicolau i per la candelera (el 2 de febrer) es fa l'aplec a l'ermita de Pols. Avui Ordis seria un poble menys famós si no fos pel seu sabater (personatge real), que va inmortalitzar el gran poeta [[Carles Fages de Climent]] en la seva obra "la balada del [[sabater d'Ordis]]", publicada el 1921 amb il·lustracions del seu amic [[Salvador Dalí]]. ~~'''Ordis, petita aldea d'ombres brunes,'''~~ ~~'''amb una torre i una esquella a dalt,'''~~ ~~'''tres feixes d'hort de malves i cobalt,'''~~ ~~'''roquís espectre de castell en runes.''' (C. Fages de Climent, [[la balada del sabater d'Ordis]])~~ {{capentcat\|}}

Ordis: diferència entre les revisions