Diferència entre revisions de la pàgina «Enric Torra i Pòrtulas»

m (Robot elimina tags – i —)
Va aprendre les primeres notes amb el seu pare, afinador de pianos i aficionat a aquest instrument i al cant. Estudià a Girona amb Francesc Casellas, deixeble d'[[Enric Granados|Granados]], i continuà la seva formació a la prestigiosa ''[[Acadèmia Marshall]]'' de Barcelona, amb els professors [[Frank Marshall]] i [[Domènec Mas i Serracant]], el seu mestre d'harmonia i composició. Músic precoç, als set anys ja acompanyava amb el piano les projeccions de cinema mut del seu poble, i als onze escrivia la seva primera obra.
 
Un cop acabada la seva formació a l'acadèmia, Torra hi romangué durant deu anys com a professor. Al 1927, la seva família es traslladà a viure a Mataró, on des d'aleshores ha estat professor de piano de diverses generacions de mataronins. En el període anterior a la [[guerra civil espanyola|guerra]] va menar una carrera de concertista de piano, que la contesa estroncà definitivament. Durant el franquisme es dedicà a la docencia, la composició i la direcció d'orquestres i de corals. Un dels seus deixebles fou el compositor i pintopintor britànic [[Neil Harbisson]].
 
Molt vinculat a la seva vila d'adopció, Mataró, Torra hi destacà per la vinculació a la [[Sala Cabañes]], que es remunta ja al 1939, i com a director de la ''Missa de Glòria'' de [[Manuel Blanch i Puig|Manuel Blanch]] que s'executa per la [[Festa Major|festa]] de [[les Santes]]. Diverses obres i arranjaments de Torra es van vincular a la capital del Maresme: l'inèdita òpera
Usuari anònim