Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent]] en l'avantpenúltima síl·laba o en les anteriors (a vegades anomenada sobreesdrúixola), o sigui, la [[síl·laba tònica]] és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació.
Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot.
Vegeu també, els termes relacionats:
* [[Agut]] o oxíton ([[paraula aguda]] o oxítona)
* [[Pla]] o paroxíton ([[paraula plana]] o paroxítona)
[[Categoria:Ortografia]]
[[en:Proparoxytone]]
[[nl:Proparoxytonon]]
[[es:Acentuación del idioma español]]
| |||