Ilghazi I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Sultanat de Rum| |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Najm al-Din '''Ilghazi I''' fou emir ortúkida, fill d'[[Ortuk]].
Ilghazi va lluitar a la [[Djazira]] al servei del sultà seljúcida de [[Damasc]] [[Tutush I]] (que era el seu cunyat) contra els nebots d'aquest (1092-1095) i a la mort del sultà el [[1095]], des de el seu feu de [[Jerusalem]], van donar suport al seu fill Rudwan d'[[Alep]], contra l'altra fill Dukak de Damasc. Poc després, el [[1097]], junt al seu germà [[Sukman I]], va perdre -després d'un setge de 40 dies- Jerusalem ((el seu pare [[Ortuk]] n'habia estat nomenat governador per Tutush el [[1086]], i havien heredat conjuntament el govern a la seva mort el [[1091]]), en front del visir fatimita [[Al-Afdal ben Badr al-Djamali]] Shahanshah (que després la va perdre el [[1099]] davant els croats).
Ilghazi va entrar llavors al servei del sultà Muhammad, fill de [[Malik Shah]], en contra del seu germà [[Barkyaruk]]. Muhammad el va nomenar governador
Després de la mort de Barkyaruk que va deixar sol al tron a Muhammad, els partidaris del primer van demanar ajut a [[Kilidj Arslan]] de [[Sultanat de Rum|Rum]] que va envair el [[Diyar Bakr]]. Muhammad va enviar a la zona a Ilghazi, el seu general, que junt amb altres generals va derrotar a Kilidj Arslan el [[1107]]. Vers el El 1108 va adquirir [[Mardin]] que ara estava en mans d'Ibrahim, el seu nebot, fill de Sukman I (l'altra fill, Rukn al-Dawla Daud va conservar Hisn Kayfa). En aquest any consta també que dominava Nisibin.
Ilghazi es va enfrontar amb el senyor d'[[Akhlat]], Sukman, el qual va morir el [[1110]]. Ilghazi va evitar des llavors participar a les expedicions seljúcides contra els croats (1111-11145) refusant les ordes de Muhammad amb el que seguia enemistat. El [[1114]] va organitzar una coalició (amb dos dels seus nebots) contra el governador seljúcida de Mossul [[Ak Sunkur al-Bursuki]], cap de les forces contra els croats, i el va derrotar el maig del [[1115]], però temorós d'una revenja de Muhammad que li va escriure una carta amenaçant, va
Ilghazi anava al [[Diyar Bakr]] a reclutar tropes quan fou capturat a al-Rastan, entre Homs i [[Hamat]], per Khirkhan, governador d'Homs que va cridar al sultà Muhammad per ajudar-lo a defensar [[Homs]] contra Tughtagin, al que mantnia allunyat amb l'amenaça de matar a Ilghazi. Com que les tropes del sultà no arribaven, Khirkhan va alliberar a Ilghazi a canvi d'un altra hostatge i la promesa del alliberat de protegir al governador contra Tughtagin. Ilghazi va anar a [[Alep]] (que hauria ocupat temporalment), va reunir una tropa de turcmans, i va retornar a [[Homs]] que va assetjar; mentre era allí va arribar l'exèrcit d'ajut enviat pel sultà Muhammad, dirigit per Bursuk ibn Bursuk; sembla que Tughtegin i Ilghazi van oferir Alep al sultà com a reparació per la mort de Mawdud i la derrotat de Ak Sunkur, (així ho diu al canceller franc Gauthier) pero el príncep Roger d'Antioquia els va disuadir, i va enviar forces croades que després d'algun tantejos van acabar derrotant a Bursuk, que va haver de retpornar cap a l'est (on va morir quan preparava una nova expedició).
Els francs van derrotar a l'exèrcit seljúcida enviat contra Ilghazi i el van salvar. Muhammad va morir el [[1118]] i Ilghazi es va apoderar llavor de la darrera fortalesa seljúcida al Diyar Bakr, [[Mayyafarikin]] el [[14 de setembre]] de 1118 (Ibn Djahir el seljúcida l'havia arrabassat el [[1085]]/[[1086 ]] als [[marwànides]]) segons [[Ibn al-Azrak]].▼
▲
Poc després Alep, amenaçada pels francs i les divisions internes, el va cridar per assolir el poder tot i que els notables eren reticents a aquesta mesura; d'acord amb Tughtegin va acceptar el [[1118]] i fou proclamat regent d'Alep; el [[1119]] va derrotar a Roger d'[[Principat d'Antioquia|Antioquia]] a Balat, quan els francs atacaven Alep, però com que la seva força era al Diyar Bakr i la victòria havia provocat la reacció de la resta de senyors croats, va signar la pau. El seu fill Shams al-Dawla Sulayman fou nomenat governador-regent d'Alep.▼
▲Poc després Alep, amenaçada pels francs i les divisions internes (el regent Lulu havia estat assassinat a finals del 1117), el va cridar per assolir el poder tot i que els notables eren reticents a aquesta mesura; d'acord amb Tughtegin va acceptar el [[1118]] i fou proclamat regent d'Alep; el [[1119]] va haver de lluitar contra els seus antics aliats croats, i va derrotar a Roger d'[[Principat d'Antioquia|Antioquia]] a Balat a la vall de Tell Afrin (28 de juny de 1119), quan els francs atacaven Alep, però com que la seva força era al Diyar Bakr i la victòria havia provocat la reacció de la resta de senyors croats degut a la mort del príncep Roger, va signar la pau tit i que poidia ocupar Antioquia que havia quedar sense defensors. El seu fill Shams al-Dawla Sulayman fou nomenat governador-regent d'Alep.
El [[1121]] fou cridat pel sultà seljúcida per lluitar contra els georgians; un exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi i en el que estava Ilghazi, va marxar cap al regne caucàsic, hi va entrar i va acampar a Tsalka, a Manglissi-Trialèthia; els georgians eren poc mes de 50000 entre ells 200 cavallers creuats europeus; la batalla es va lliurar a Didgori el [[12 d'agost]] de [[1121]] i David IV va obtenir un gran triomf. Aquesta derrota però fou compartida i no va afectar al prestigi d'Ilghazi i probablement com a premi per la seva participació el sultà Muhammad li va reconèixer Mayyafarikin segons diu [[Ibn al-Athir]].▼
▲El [[1121]] fou cridat pel sultà seljúcida per lluitar contra els georgians; un exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi i en el que estava Ilghazi, va marxar cap al regne caucàsic, hi va entrar i va acampar a Tsalka, a Manglissi-Trialèthia; els georgians eren poc mes de 50000 entre ells 200 cavallers creuats europeus; la batalla es va lliurar a Didgori el [[12 d'agost]] de [[1121]] i David IV va obtenir un gran triomf que li va permetre conquerir Tbilisi. Aquesta derrota però fou compartida i no va afectar al prestigi d'Ilghazi i probablement com a premi per la seva participació el sultà Muhammad li va reconèixer el feu de Mayyafarikin segons diu [[Ibn al-Athir]].
Estant a Geòrgia es va revoltar el seu fill Sulayman, pero quan Ilghazi es va presentar a la ciutat el fill es va sotmetre. Hi ha dubtes sobre que fos una verdadera rebel·lió i no un engany per evitar cedir Alep. Sulayman en tot cas fou destituit i el govern concedit a un nebot, Badr al-Dawla Sulayman (fill d'Abd al-Djabar, germà d'Ilghazi)
Ilghazi va morir el [[3 de novembre]] de [[1122]] a Mayyafarikin. El van succeir els seus fill Husam al-Din [[Timurtash]] a [[Mardin]], i [[Shams al-Dawla Sulayman]] a [[Mayyafarikin]]. Tots els altres fill l'havien premort. Alep va anar al seu nebot Badr al-Dawla Sulayman ibn Abd al-Djabar. Ilghazi fou enterrat a Mayyafarikin.
Va estar casat amb una princesa seljúcida, amb una filla de Tughtagin (de nom Il Khatun) i amb Farkhunda Khatun (filla del príncep d'Alep [[Ridwan]], que al temps del matrimoni ja havia mort). De les seves filles cal esmentar a Guhar (o Kumar) Khatun que es va casar el [[1120]] amb Dubays ibn Sadaka, emir de la [[Batiha]]; i a Yumna Khatun, esposa de l'[[inàlida]] Il-Aldi senyor d'[[Amida]] (+ 1141/1142); una filla de nom desconegut es va casar amb un fill de Tekish que era germà del sultà [[Malik Shah]]. Va tenir quatre fills dels quals dos ja s'han esmentat i els altres foren Ayaz (+ 1114/1115) i Shihab al-Din Mahmud (de sort desconeguda).
La seva dinastia va subsistir a Mardin fins el [[1408]].
[[Categoria:Ortúkides]]
| |||