Mitologia sumèria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: sr:Mesopotamska mitologija
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''mitologia súmeriasumèria''' és el conjunt de relats i creences de l'antiga [[Sumer]], a Mesopotàmia. La [[creació]] del món i de les espècies esés deu, fonamentalment, a l'aigua, fet en consonància amb la importància dels rius Tigris i Eufrates. Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització. Igualment, el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana, tret que s'heretarà en les mitologies posteriors <ref> Grimal, Pierre,'' Mitologías del Mediterráneo'', Planeta, 1966 </ref>.
 
Hi ha tres déus principals:
Hi ha tres déus principals: [[Anu|An]], senyor del cel; [[Enlil]], déu del vent i [[Ninhursag]], la deessa de la muntanya. Posteriorment s'afegeix [[Enki]], la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, fruits de generacions de transmissió oral.
*[[Anu|An]], senyor del cel;
*[[Enlil]], déu del vent i
*[[Ninhursag]], la deessa de la muntanya.
Hi ha tres déus principals: [[Anu|An]], senyor del cel; [[Enlil]], déu del vent i [[Ninhursag]], la deessa de la muntanya. Posteriorment s'afegeix [[Enki]], la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, fruitsfruit de generacions de transmissió oral.
 
Apareix als relats més primitius un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra, figura que es trobarà a altres cultures (com l'arbre del paradís bíblic o als mites nòrdics) però que perd importància enfront les aventures dels diversos déus i herois, que són els autèntics vincles entre els mons sumeris.
 
El [[Diluvi Universal]] juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la [[teogonia]] i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de [[Gilgamesh]].
 
El rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a [[Egipte]] amb el [[faraó]], i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós <ref> J.-L. Huot, ''Les Sumériens, entre le Tigre et l'Euphrate'', Armand Colin, coll. « U », 1996</ref>, ajudat pels sacerdots i els seus cultes a ziggurats i santuaris repartits pel territori.
 
==Referències==