Revisió del 20:48, 30 abr 2009 modifica SieBot (discussió \| contribucions) Bots 117.302 edits m Robot modifica: sr:Mesopotamska mitologija ← Edició anterior		Revisió del 20:58, 18 jul 2009 modifica desfés JoanKeops (discussió \| contribucions) Autopatrullats 14.579 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: La '''mitologia ~~súmeria~~sumèria''' és el conjunt de relats i creences de l'antiga [[Sumer]], a Mesopotàmia. La [[creació]] del món i de les espècies esés deu, fonamentalment, a l'aigua, fet en consonància amb la importància dels rius Tigris i Eufrates. Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització. Igualment, el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana, tret que s'heretarà en les mitologies posteriors <ref> Grimal, Pierre,'' Mitologías del Mediterráneo'', Planeta, 1966 </ref>. Hi ha tres déus principals: Hi ha tres déus principals: [[Anu\|An]], senyor del cel; [[Enlil]], déu del vent i [[Ninhursag]], la deessa de la muntanya. Posteriorment s'afegeix [[Enki]], la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, fruits de generacions de transmissió oral. ▼ [[Anu\|An]], senyor del cel; [[Enlil]], déu del vent i *[[Ninhursag]], la deessa de la muntanya. ▲~~Hi ha tres déus principals: [[Anu\|An]], senyor del cel; [[Enlil]], déu del vent i [[Ninhursag]], la deessa de la muntanya.~~ Posteriorment s'afegeix [[Enki]], la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, ~~fruits~~fruit de generacions de transmissió oral. Apareix als relats més primitius un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra, figura que es trobarà a altres cultures (com l'arbre del paradís bíblic o als mites nòrdics) però que perd importància enfront les aventures dels diversos déus i herois, que són els autèntics vincles entre els mons sumeris. El [[Diluvi Universal]] juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la [[teogonia]] i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de [[Gilgamesh]]. El rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a [[Egipte]] amb el [[faraó]], i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós <ref> J.-L. Huot, ''Les Sumériens, entre le Tigre et l'Euphrate'', Armand Colin, coll. « U », 1996</ref>, ajudat pels sacerdots i els seus cultes a ziggurats i santuaris repartits pel territori. ==Referències==

Mitologia sumèria: diferència entre les revisions