Diferència entre revisions de la pàgina «Miguel de los Santos de San Pedro»

cap resum d'edició
m (Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²)
L'any [[1624]], arribà a [[Solsona]] el tercer bisbe de la diòcesis, l'agustinià Miguel Santos de San Pedro, qui fins aleshores ostentava el càrrec d'inquisidor General de la [[Corona d'Aragó]].
 
En aquest any es dóna per acabat el conflicte entre les diòcesis d’[[bisbat d'Urgell|Urgell]], [[Vic]] i [[Solsona]], en el que fa referència als límits del nou bisbat de Solsona, i si és cert que Vic no va oferir cap problema en la cessió de les seves parròquies, ja em vist que no va passar el mateix amb les de [[la Seu d'Urgell]]. No em d'oblidar, que el capítol catedralici d'Urgell era dels més bel·ligerants políticament i territorialment, tenint entre les seves files al conegut [[Pau Claris]].
 
Com era potestat del rei nomenar Bisbes, aquest honor va correspondre a [[Felip IV de Castella|Felip IV]] i el Papa Urbà VIII el va preconitzar, essent publicades les butlles corresponents el dia [[6 de juliol]] de [[1624]].
Deixant aquest panorama no gens pacificat i si pot ser més embolicat del que havia trobat, Miguel Santos torna cap a Solsona, ja que el dia onze de Juny de 1629, va jurar el càrrec de virrei, el duc de Feria. Tornava cap a la tranquil·litat i la pau que dóna un lloc com Solsona, com ell mateix escriu en les seves memòries. Convocarà només al arribar un sínode dins la seva diòcesis entre tots els seus rectors i abats per tal de dotar la mitra de les lleis eclesiàstiques en què s'ha de regir. Amb aquesta llei per organitzar el bisbat, la tasca de Miguel Santos arribava a la seva fi, ja que el rei el nomenava president del Suprem Consell de castella el [[27 de novembre]] de [[1629]], i encara que residia a Solsona seria per poc temps, ja que al [[30 d'agost]] de [[1630]], ja el trobem fora de Solsona, i ha estat promogut al càrrec d'arquebisbe de [[Granada (Andalusia)|Granada]].
 
El bisbe Miguel Santos de Sanpedro va tenir un paper discret com a virrei de Catalunya en una època molt difícil, en què les divergències entre el rei i els diferents estaments catalans eren molt grans. No va tenir temps per a llimar-les. Com a bisbe va tenir un paper fonamental per la història de Solsona i del seu bisbat, ja que amb les seves grans dots com a organitzador i home de govern, va donar al bisbat la fisonomia territorial que ha tingut fins fa ben poc. Amb el seu tarannà, va perdre possessió de cada una de les parròquies de la diòcesis, va ésser el primer bisbe que va fer una visita pastoral completa a cadascun dels pobles que conformaven la seva diòcesis, va acabar amb les disputes entre la seva diòcesis i la d’[[bisbat d'Urgell|Urgell]], va donar unes constitucions a aquesta mitra que durant molts anys l'han estat regint, pràcticament fins ben entrat el [[segle XIX]], i el seu treball va ésser bàsic perquè el bisbat es consolidés d'una manera definitiva; encara que el bisbat feia anys que s'havia creat hi ja havia tingut dos bisbes, és amb Miguel Santos quan la seva maquinària comença a rendir de ple.
 
Com a home forà, amb una bona preparació cultural i dotat d'una fina intel·ligència, de grans dosis de diplomàcia i versat en el difícil art de governar i organitzar, va desenvolupar càrrecs de confiança del govern central, i encara que en el fons no entengués els costums, tradicions, lleis i el conservadorisme dels catalans, no per això s'ha d'oblidar la seva tasca.
38.667

modificacions