Llengua nacional: diferència entre les revisions

Una '''llengua nacional''' és una [[llengua]] (o variant d'una llengua) que té una connexió ''[[de facto]]'' o ''[[de jure]]'' amb un poble i en alguns casos amb el territori que ocupa. Se'n fa ús, del terme, de diverses maneres; pot representar la identitat nacional d'una nació o país, o designar una o més llengües autòctones o que un grup de població parla com a [[llengua materna]]. Tot i que les llengües nacionals sovint coincideixen amb les llengües oficials d'algunes nacions o Estats, en alguns casos el terme s'empra en contraposició a la [[llengua oficial]]; alguns exemples en són [[Moçambic]], la constitució del qual expressa clarament que "l'Estat valora les llengües nacionals i promou el seu desenvolupament"; [[Timor Oriental]], la constitució del qual estableix que "el tetum i les altres llengües nacionals són valorades i desenvolupades per l'Estat"; i [[Mèxic]], que tot i que la seva constitució no estableix cap llengua com a llengua oficial, una Llei de Drets Lingüístics, reconeix el [[castellà]] i "totes les [[llengües de Mèxic|llengües indígenes]]"—seixanta-dos, agrupant els dialectes—com a llengües nacionals, incloent-hi les llengües dels pobles indígenes desplaçats dels [[Estats Units]] i [[Guatemala]]. És en aquest sentit que les llengües nacionals són objecte de protecció, en ser parlades, generalment, per minories ètniques o culturals, per tal d'evitar les tendències hegemòniques de la majoria.

 

 

[[Categoria:sociolingüística]]