Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
Amadeu bardina |
||
Línia 10:
[[Miguel Primo de Rivera]] clausurà el CADCI, processà sota l'acusació de separatisme els dirigents de la secció de propaganda i s'emparà de la seu social de la [[rambla de Santa Mònica]], on s'instal·là el Sindicat Lliure, i que va recuperar el 1931. Fou pedrera de joves activistes catalans com [[Jaume Compte i Canelles]], [[Abelard Tona i Nadalmai]] i [[Jordi Arquer i Saltor]].
Quan es proclamà la [[Segona República Espanyola]] es decantà políticament per [[Esquerra Republicana de Catalunya]] i el seu president, [[Francesc Xavier Casals i Vidal]], fou nomenat conseller de Treball i d'Assistència Social el 1932. Un grup de socis del centre participà en els [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]]; s'atrinxeraren a la seu de la rambla Santa Mònica i en foren desallotjats a canonades per l'exèrcit. Hi moriren [[Jaume Compte i Canelles]], [[Manuel González Alba]] i [[Manuel Bardina i Prat|Amadeu Bardina]].
El 1936 en fou nomenat president [[Pere Aznar i Seseres]], diputat a les corts republicanes pel [[Partit Català Proletari]]. Durant la [[Guerra civil espanyola]] s'adherí a la [[Unió General de Treballadors]]. Quan les tropes de Franco ocuparen Barcelona el 1939, confiscaren el local del CADCI i hi instal·laren un hospital. Tot i que el 1939 no va ser inclòs en la ''Ley de Responsabilidades Políticas'', per un decret del 31 de gener de 1944 s'ordenà la transferència de la seu social del C.A.D.C.I., aleshores en poder de la Falange Tradicionalista y de las JONS (hi havia la seu del [[Frente de Juventudes]]), al Ministeri de l'Exèrcit,
| |||