Front Popular d'Estònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Front Popular d'Estònia''' ([[estonià]] ''Eesti Rahvarinne'') fou un moviment polític [[Estònia|estonià]] actiu a finals de la dècada del 1980 i primers de 1990. Aparegué en públic el [[1988]] com a ''Front Popular de Suport a la Perestroika'', de manera semblant al [[Front Popular de Letònia]] i al [[Sąjūdis]], dirigit per [[Edgar Savisaar]] i [[Marju Lauristin]]. Fou la principal força que va dirigir el moviment per a la independència d'Estònia de la [[Unió Soviètica]] i convocà el [[Congrés d'Estònia de 1990]].
== Història ==
=== Creació ===
L'1 i 2 d'abril del [[1988]] sis organitzacions d’artistes que reclamaven liberalització política i autonomia econòmica es juntaren amb joves reformadors comunistes i opositors moderats per presentar un programa d’acció política, però no es constituiria com a partit fins el 13 d'abril. Entre els fundadors hi havia l’arquitecte Ignar Fjuk, la filòsofa Klara Hallak, el sociòleg Igor Gryazin, el membre de l'EMS [[Siim Kallas]], l'historiador [[Edgar Saavisaar]], qui dirigia el programa de televisió ''Mõtleme veel'' de suport a les reformes, l'enginyer Rein Taame, el geògraf [[Andres Tarand]], el químic Mart Tarmak, [[Marju Lauristin]] i [[Mati Hint]]. El seu programa va incloure l’extensió arreu d’Estònia dels drets econòmics i polítics, aturar el flux d’immigrants, rehabilitar les víctimes de l'e[[stalin]]isme, independència cultural i recuperar els símbols tradicionals estonians.
L'[[11 de setembre]] de [[1988]] organitzarà una manifestació on hi participaran 300.000 persones. L'u d'octubre es formalitzarà com a grup polític i nomenarà president el veterinari i membre de l'[[Acadèmia de Ciències d'Estònia]] [[Arnold
El [[23 d'agost]] del [[1989]] es va fer una cadena humana de 600 kilòmetres que unia [[Tallinn]], [[Riga]] i [[Vilnius]] per celebrar el 50è Aniversari del [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] i reclamar la independència dels països bàltics, amb una participació massiva. Això provocaria que el [[24 de desembre]] del 1989 el Congrés de Diputats de la [[URSS]] declarés nul i sense efectes els protocols secrets del Pacte Molotov-Ribbentrop.
El [[2 de febrer]] del 1990 va convocar una manifestació a Tallinn per commemorar el 70è Aniversari del [[Tractat de Tartu]], pel qual la URSS reconeixia la independència estoniana. L'11 de març va convocar el [[Congrés d'Estònia de 1990|Congrés d'Estònia]], que havia de preparar el procés per tal d'assolir constitucionalment la independència d'[[Estònia]], i el [[18 de març]] va guanyar les [[eleccions al Soviet Suprem d'Estònia de 1990]].▼
=== Procés cap a la independència ==
El 29 de març [[Arnold Rüütel]] (ER) fou nomenat cap del soviet suprem estonià, [[Edgar Savisaar]] fou encarregat de formar govern, amb [[Lennart Meri]] (afers exteriors) i Rein Miller (finances). El 30 de març del 1990 el nou Soviet Suprem declarà que el poder soviètic era il·legal a Estònia, i proclamà un període de transició per tal de restaurar la República d'Estònia en un pla d’independència gradual.
▲El [[2 de febrer]] del 1990 va convocar una manifestació a Tallinn per commemorar el 70è Aniversari del [[Tractat de Tartu]], pel qual la URSS reconeixia la independència estoniana.
{{esborrany}}
| |||