Front Popular d'Estònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
El [[23 d'agost]] del [[1989]] es va fer una cadena humana de 600 kilòmetres que unia [[Tallinn]], [[Riga]] i [[Vilnius]] per celebrar el 50è Aniversari del [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] i reclamar la independència dels països bàltics, amb una participació massiva. Això provocaria que el [[24 de desembre]] del 1989 el Congrés de Diputats de la [[URSS]] declarés nul i sense efectes els protocols secrets del Pacte Molotov-Ribbentrop.
El [[2 de febrer]] del 1990 va convocar una manifestació a Tallinn per commemorar el 70è Aniversari del [[Tractat de Tartu]], pel qual la URSS reconeixia la independència estoniana. L'11 de març va convocar el [[Congrés d'Estònia de 1990|Congrés d'Estònia]], que havia de preparar el procés per tal d'assolir constitucionalment la independència d'[[Estònia]], i el [[18 de març]] va guanyar les [[eleccions al Soviet Suprem d'Estònia de 1990]], cosa que li va permetre dirigir el procés estonià vers la independència.
=== Procés cap a la independència ===
El 29 de març [[Arnold Rüütel]]
L'abril el parlament abolí el servei social obligatori i el substituí per una prestació social, alhora que es creava les bases per una nova policia i forces de l'ordre, i intensificava la col·laboració amb els altres països bàltics. També deixà de pagar al tresor soviètic, s’inicià la transició vers una economia de lliure mercat, es liberalitzaren els preus, es privatitzaren les empreses petites i imposaren una frontera econòmica amb Rússia. El [[8 de maig]] els símbols de l'antiga [[RSS d'Estònia]] foren abolits, alhora que el país passava a anomenar-se oficialment ''Eesti Vabarik'' (República d'Estònia). Els russos, agrupats en l'[[Intermoviment]], van oposar-se, i el [[27 de maig]] el parlament va respondre aprovant mesures restrictives contra la immigració russa. El desembre del 1990 anunciare que Estònia no signaria el Tractat de la Unió.
=== Ruptura del Front ===
Un cop reconeguda la independència estoniana per la [[Unió Europea]] i [[EUA]], molts dels dirigents del Front l'abandonaren per tal de formar els seus propis partits polítics. Tot i així, assolí presentar-se com a partit a les [[eleccions legislatives estonianes de 1992]] dirigits per [[Rein Taagepera]], i assoliren el 12,2 % dels vots i 15 escons.
| |||