Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m orto |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Isa ben Shaikh ben al-Salil''' (Isa ben Shaikh al-Shaybani, nom complert Abu Musa Isa ibn al-Shaykh ibn al-Salil al-Dhuhli al-Shaybani) fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a [[Palestina]], [[Diyar Bakr]] i [[Armènia]]. Era membre i cap de la tribu Banu Shayban de la Djazira del grup Rabia dels Bakr.
Apareix esmentat per primer cop el 848. Muhammad ibn Bayth governava el [[848]] un feu a [[Marand]] i a l'entorn del [[llac Úrmia]] que havien format el seu avi i el seu pare al-Bayth (o al-Buayth). Havia estat tant aliat com enemic de [[Babek]], i la seva darrera aliança li havia costat l'empresonament a [[Samarra]] però havia estat alliberat i ara tornava a governar i s'havia fortificat a Marand sense obeir ordes. Un exèrcit dirigit per Bugha al-Sharabi va marxar contra el rebel i Isa feia part del contingent i fou encarregat de la negociació ja que els rebels eren del mateix grup tribal (rabites). Finalment es van rendir quasi tots, i Muhammad va fugir però fou atrapat al cap de poc i enviat a Samarra.
Torna a aparèixer el [[865]] quan combatia als [[kharigites]] dirigits per Muwaffak al que va fer presoner. El mateix any exercia un comandament militar a [[Palestina]] o [[Síria]] a la frontera amb els bizantins (probablement era prefecte o governador de Ramla potser des de [[863]] o [[864]]. Quan al-Mutazz va pujar al tron el [[28 de gener]] del [[866]], alguns governadors van estar a l'expectativa sobre si reconèixer al nou califa o no; Isa que devia ser governador de Ramla, al menys des de el [[865]] sinó el 863 o 864), va dubtar. Isa ibn Muhammad al-Nashwari de [[Damasc]] el va atacar, el va derrotar a la riba del [[Jordà]] i el va fer fugir a Egipte mentre al-Nashwari va ocupar Ramla, la capital provincial. Llavors al-Mutazz, que no volia l'ampliació del poder d'al-Nashwari, va enviar contra ell al turc Muhammad ibn al-Muwallad que el va expulsar de Ramla. Poc després va retornar Isa, que mentre era a [[Egipte]] havia jurat lleialtat a al-Mutazz i va recuperar Ramla; el desembre del [[866]] fou nomenat governador de [[Palestina]] pagant una quantitat de diners important a Bugha al-Sharabi, molt influent fins el [[868]] quan fou deposat i executat. Abu l-Maghra ibn Musa ibn Zurara, emir de l'[[Arzanene]], fou nomenat delegat del califa a Ramla.
El [[871]], davant l'inactivitat de l'emir [[Sadjida]] i ostikan d'Armènia, [[Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht]], els othmanides de [[Amiuk]] i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq, atacats pels armenis, van cridar al governador (emir) de Diyar Bakr, Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]). Isa va marxar contra Ashot Ardzruni de [[Vaspurakan]] que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar prop de la ciutat de [[Van]]. El cavalleresc Gurgen príncep de [[Mardastan]] no va dubtar en unir les seves forces a les d'Ashot, que era el seu antic enemic, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep [[ardzruni]], Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges, Ashot fou deixat en pau. Isa es va traslladar a [[Bardaa]] on va fixar la seva residència.▼
Aviat Isa va estendre el seu govern a [[Damasc]]. Al-Múhtadi va arribar al poder el juliol del [[869]] i va amnistiar a tots els que havien causat disturbis i usurpat els poders territorials. Isa s'havia apoderar dels impostos d'[[Egipte]] i va rebre orde de retornar-los però va refusar, i va esdevenir econòmicament independent. El califa va enviar emissaris per reclamar però Isa va al·legar que havia gastat els diners en pagar les tropes. El califa li va oferir el govern d'[[Armènia]] a canvi del reconeixement de la seva persona (que Isa encara no havia fet) i va acceptar, esperant conservar també Síria i Palestina, però el califa no tenia cap intenció de deixar-li aquestes províncies i va enviar al turc Amadjur, que fou nomenat governador de Damasc; es va lliurar batalla davant de Damasc i el seu fill Mansur ibn Isa va resultar mort. Amadjur va triomfar i Isa va desistir i va marxar cap al seu govern d'Armènia ([[870]] o [[871]]) que incloïa l'[[Azerbaidjan]], [[Djazira]] i [[Diyar Bakr]]; Armènia mateix era governada per [[Ashot I el gran]] (Ashot Artsruni [[854]]-[[890]]), però s'havien creat petits emirats àrabs a la regió del [[llac Van]] (els [[Uthmànides]]) (localment Utmaniq) i els [[Kaysites]] (localment Kaisiq) que estaven amenaçats per Ashot que estava a punt d'assetjar [[Amiuk]], la capital uthmànida a la riba oriental del llac Van.
El [[877]] el lloctinent de l'ostikan, de nom Muhammad al-Yemení, es va revoltar a Bardaa. Durant un any Isa va tractar d'expulsar-lo de Bardaa sense èxit. Isa va obtenir el suport del rei d'Armènia però no fou suficient. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altre governador i en concret van demanar a [[Muhammad ben Khalid]] que havia estat governador del [[858]] al [[862]]. El Califa ho va concedir ([[878]]). ▼
▲El [[871]], davant l'inactivitat de l'emir [[Sadjida]] i ostikan d'Armènia, [[Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht]], els othmanides de [[Amiuk]] i l'emir de Manazkert i d'[[Apahuniq]], atacats pels armenis, van cridar al governador (emir) de Diyar Bakr, Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]). Isa va marxar contra Ashot Ardzruni de [[Vaspurakan]] que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar prop de la ciutat de [[Van]]. El cavalleresc Gurgen príncep de [[Mardastan]] no va dubtar en unir les seves forces a les d'Ashot, que era el seu antic enemic, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep [[ardzruni]], Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges, Ashot fou deixat en pau. Isa es va traslladar a [[Bardaa]] a l'[[Azerbaidjan]] on va fixar la seva residència.
Va morir l'any 269 de l'hègira, és a dir els anys [[882]]/[[883]]. Al govern de Djezira i Diyar Bakr el va succeir el seu fill Ahmed Isa ben Shaikh, que també va obtenir del califa el govern d'Armènia.▼
▲
Vers el [[880]] va lluitar contra Ishak ibn Kundadjik, governador de Mossul i pretendent del govern de la [[Djazira]] i [[Diyar Bakr]]. Ibn Kundadjik va haver d'enfrontar a un poderós moviment [[kharigita]] dirigit per un cap de nom Ishak ibn Ayyub de [[Nasibin]], amb suport del [[taghlibita]] Hamdan ibn Hamdun, però els va derrotar; llavors Ishak ibn Ayyub va demanar ajut a Isa d'Amida i al seu lloctinent l'emir Abu l-Maghra ibn Musa ibn Zurara d'Arzanene; la nova coalició va derrotar a Ishak ibn Kundadjik que es va retirar cap a Mossul; el califa li va atorgar el govern de Mossul, [[Diyar Rabia]] i [[Armènia]]. Isa i Abu l-Maghra van decidir fer les paus amb Ibn Kundadjik al que van acordar pagar un tribut per les seves possessions. Inicialment el governador de Mossul va refusar, però davant de conflictes interns va acceptar.
L'any següent vers [[881]] els kharigites i els seus aliats Isa i Abu l-Maghra es van reorganitzar i van reprendre la guerra però foren derrotats per Ishak ibn Kundadjik en una decisiva batalla lliurada la primavera del 881; els derrotats foren perseguits fins a Amida, que va quedar assetjada, però no va poder ser ocupada.
Isa va morir el [[882]]/[[883]] o 269 de l'hègira. Els historiadors el qualifiquen de governador d'Armènia però no consta que hi exercís cap control, com tampoc ho feia Ibn Kundadjik que només governava Mossul i la Djazira. Com que després va impedir la fuita del califa al-Mutamid, el regent al-Muwaffak li va concedir el govern d'Egipte i se'n va anar a lluitar contra els tulúnides i va desaparèixer dels afers de la regió (va morir el [[891]]/[[892]]).
▲
[[Categoria:Emirs d'Armènia]]
| |||