Kálmán I d'Hongria: diferència entre les revisions

 

El rei Ladislau preferia a Álmos com a successor, i pretenia que Kálmán s'ordenès bisbe. Per aquest motiu Kálman va ser rebre una educació molt bona, i adquirí el coneixement que el distingiria de la resta de reis de l'època i li guanyaria l'apel·latiu "el bibliòfil".

Però Kólmán no volia seguir la carrera religiosa i quan el 1095 el rei Ladislau va nomenar oficialment a Álmos com a hereu, Kálmán va marxar a Polònia. Poc després tornava acompanyar d'un exèrcit polonès que li havia proporcionat el duc [[Ladislau I Herman]], i la seva arribada coïncidí amb la mort del rei Ladislau el [[29 de juny]] de [[1095]]. Kálmán va arribar a un acord amb el seu germà pel qual Álmos el reconeixia com a rei a canvi del govern com a duc sobre ''Tercia pars Regni'' (un terç del regne). Kólmán fou coronat a principis del [[1096]].

 

 

La cort de Kálmán va ser un centre cultural destacat, on s'aplegaven els pensadors i literats de l'època. Durant el seu regne es van escriure la ''Vida de Sant Esteve'' del bisbe Hartvik, una crònica d'Hongria, o una de les ''Llegendes de Sant Gellért''.

Va revisar les lleis dels monarques anteriors, i en va emetre moltes de noves. EN general moltes de les noves lleis reduïen la severitat dels càstigs imposats a les lleis emeses per [[Ladislau I d'Hongria|Ladislau I]]. Tot i que encara contenien articles contra jueus i musulmans, algunes s'avançaven remarcablement als seus temps. Sobre la bruixeria escrigué: ''De strigis vero quae non sunt, nulla amplius quaestio fiat'' (no existeix tal cosa, i per tant no cal cap més investigació)