Revisió del 02:07, 29 jul 2009 modifica D'ohBot (discussió \| contribucions) Bots 10.975 edits m Robot afegeix: bg:Ормуз (остров) ← Edició anterior		Revisió del 02:07, 29 jul 2009 modifica desfés Xqbot (discussió \| contribucions) Bots 211.471 edits m Robot afegeix: bg:Ормуз (остров); canvis cosmètics Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Strait of hormuz.jpg\|thumb\|Mapa]] L''''illa d'Ormuz''' (o '''Hormuz''' o '''Hormoz''') és una illa de l'[[Iran]] al [[golf Pèrsic]], a l'estret al que dona nom ([[Estret d'Ormuz]]), formant part de la [[província d'Hormozgan]]. La seva superfície és de 42 km² i la població el [[1996]] de 2.800 habitants i estimada actualment d'uns 4000 habitants. La unica població és diu també Ormuz i esta situada a la punta nord de l'illa, però no és exactament l'antiga ciutat d'Ormuz que era a la costa persa. Conserva algunes restes portugueses, principalment la fortalesa. La seva altura màxima és de 186 metres sobre el nivell de la mar; el terra i l'aigua són salades per manca de pluja i l'aigua s'ha de portar del continent. == Història == [[Harmozeia]] fou el nom donat pels antics macedonis a un dels districtes de [[Carmània]]. La capital era el port d'[[Harmuza]] al sud-est de Carmània. La flota de l'almirall [[Nearc]] va arribar a Harmuza de retorn de l'[[Índia]]. Els noms de Harmuza, Harmozeia i del cap d'Harmozon (a l'entrada de Harmuza) derivaren del nom persa Hormuzd o Auramazda (Bon Esperit) i està a l'origen del modern nom Ormuz o Hormuz. En una data propera al [[1300]] bandes txagatai van atacar la ciutat d'Hormuzan a la costa, i la capital fou traslladada a l'illa de Djirun, la futura Ormuz. Al segle XIV els Tibis, prínceps mercaders de Djazirat Kays ([[illa de Kays]]) exercien l'hegemonia a les illes del [[golf Pèrsic]] i a la costa oriental d'[[Aràbia]]; però la seva supremacia fou substituïda per l'eclosió d'Ormuz més a l'est. El rei d'Hormuza (Ormuz) Tahamtan II, vassal dels [[muzaffàrides]] de [[Kirman]] i [[Fars]] i dels [[Il-Khan]], va ocupar Djazirat Kays i al mateix temps la regió de [[Bahrayn]], va posar fi a la dinastia Banu Kaysar i va exercir l'hegemonia. Va estendre el seu control per la costa persa, les illes del golf Pèrsic, la regió de [[Bahrayn]] (la futura al-Hasa), la costa dels actuals [[Emirats Àrabs Units]] i la costa nord d'[[Oman]] (vers [[1330]]). El regne va exercir una hegemonia comercial que va durar tres segles. Al cap de 15 anys de la conquesta de Kays, Turanshah d'Ormuz va visitar les illes [[Bahrain]] on es parla per primer cop de [[Manama]]. A partir d'aquest moment generalment el nom de Bahrayn es va aplicar només a les illes [[Bahrain]] i la regió continental fou coneguda com [[al-Ahsa]]. No se sap quan fou destruida la ciutat del continent, i les teories oscilen entre els sultans seljúcides de Kirman (segle XIII), els mongols txagatai (final del segle XIII) o poc després del [[1387]] per atacs de [[Tamerlà]]; fos quan fos, la capital instal·lada a l'illa propera de Djirun o Jarun o Jarrun, va esdevenir la capital definitiva i fou coneguda com Nova Hormuza, del que va derivar Ormuz, nom tant de l'illa com de la ciutat, i que també dóna nom a l'estret entre Oman i l'Iran. A mitjans del segle XV (vers [[1440]]) els Amir de Rabia van originar a al-Ahsa la dinastia local dels djabrites iniciada per Adjwad ibn Zamil, que es va estendre a les illes del golf Pèrsic, i va afavorir als malikites contra els xiïtes. Els djabrites van dominar al-Hasa, [[Katif]], i les illes [[Bahrein]] i [[Kish]], i fins i tot part del [[Nedjd]] oriental. Ormuz fou possessió dels portuguesos des del [[1507]] quan la va ocupar [[Alfonso de Albuquerque]]; els portuguesos van abandonar l'illa pero hi van retornar el [[1514]] i van establir una fortalesa a Ormuz i una a [[Djulfar]] (prop de la moderna [[Ras al-Khayma]]); van arribar a la regió d'[[al-Hasa]] el [[1514]] i al cap d'uns anys se'n van apoderar en part, amb l'ajut d'Ormuz. Portugal va retenir Ormuz i les seves dependències fins al segle XVII; el 1604 els safàvides van ocupar les illes Bahrein i el [[1615]] Gamru (Bandar Abbas). El [[1622]] el xa persa safàvida [[Abbas el Gran]], ajudat pels anglesos de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]], va conquerir Ormuz. Els perses van fundar a la costa [[Bandar Abbas]] al lloc de l'antic port pescador de Shahru o Shahruva (la possessió portuguesa de Gamru), intentant desviar cap allí el comerç que sota els portuguesos es feia a Ormuz. El xa Abbas I el Gran els va concedir una factoria a Gamru anomenada pels anglesos Gombroon (derivat del persa gumruk = duana o de kamrun = gamba) amb exempció de drets de douana. El xa va rebatejar al port amb el seu nom: Bandar Abbas. Al port s'hi van instal·lar també factories franceses i holandeses i va esdevenir el principal de Pèrsia. Ormuz va quasi desaparèixer en poc temps, i només hi van restar unes dotzenes de pescadors. == Governadors portuguesos d'Ormuz == * Pedro de Albuquerque 1514-1518 Línia 28: * Álvaro de Noronha 1550-1552 ? * Fernão Gomes de Sousa 1554- ? * Bernaldim de Sousa ? -1556 * João de Atíde 1556-1558 * Antão de Noronha 1558-1561 Línia 34: * Pedro de Sousa 1561- ? * João de Atíde ? * Pedro de Sousa ? -1566 * Luís de Melo 1566-1569 * Francisco Mascarenhas 1569-1572 Línia 45: * João Gomes da Silva 1587- ? * Diogo Lopes Coutinho 1594- ? * António de Azevedo ? -1597 * António de Lima 1597-1599 * Luís da Gama 1599- ? Línia 58: * Simão de Melo 1622 == Galeria == <center> <gallery> Línia 68: </center> == Enllaços externs == * [http://fz-az.fotopages.com/ IRAN.fotopages] * [http://my.raex.com/~obsidian/iran.html#Hormuz Llista de governadors]

Illa d'Ormuz: diferència entre les revisions