Suda de Lleida: diferència entre les revisions

Tenia planta rectangular amb cossos al voltant d'un pati central i, al costat nord, una capella i un mirador. Únicament se'n conserva la part meridional, la més propera a la [[La Seu Vella de Lleida|Seu]]. Té una façana articulada per tres torres amb espitlleres i obertures, i una nau amb volta de creueria.

En l'època de l'ocupació militar es destinà a polvorí; les voladures dels anys [[1812]] i [[1936]] la destruiren en gran part.

El castell de la Suda, actualment en ruïnes, està situat al costat de la Seu Vella de Lleida. La seva existència està documentada des de l'any 882, època en què Lleida era ocupada pels sarraïns. El van construir allà perquè dominava tota la [[plana de Lleida]] i era un excel·lent lloc de defensa. Entre els anys 1031 i 1036 va servir de refugi al destronat [[Hixam III|Hisham III]], últim califa de Còrdova.

A partir de la conquesta cristiana, el castell de la Suda va ser seu d'alguns fets històrics remarcables. El 1137, s'hi va celebrar el casament entre el comte [[Ramon Berenguer IV]] i [[Peronella d'Aragó|Peronella]], filla del rei [[Ramir II d'Aragó|Ramir d'Aragó]]. Aquesta unió va segellar l'entroncament de la casa d'Aragó amb el [[Casal de Barcelona]]. El 1214, en aquest castell, els nobles catalans i aragonesos van jurar fidelitat a l'infant Jaume, que es convertiria en el rei [[Jaume I]]. En el moment de màxima esplendor, el castell de la Suda va arribar a ser la residència lleidatana dels comtes de Barcelona.