Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Fusionat amb Aissó |
m Fusionat amb Aissó |
||
Línia 1:
'''Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí''' (en [[àrab]] '''عيشون بن سليمان بن يقظان العرابي''', ''ʿAyxūn ibn Sulaymān ibn Yaqẓān al-ʿArābī'') (segles [[segle VIII|VIII]]-[[segle IX|IX]]), més conegut com '''Ayxun''' o '''Aissó''', fill del [[valí]] de [[Barcelona]]<ref
La seva personalitat és controvertida. Les notícies d'Ayxun provenen bàsicament de l'obra de l'historiador àrab [[Al-Udhrí]], que justament és un autor ben documentat. La identificació d'Aissó amb Ayxun no s'ha pogut confirmar fefaentment i es podria tractar de dues persones diferents amb nombroses coincidències biogràfiques i semblances personals. [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] pensa que era un magnat got<ref name=AB>{{Ref-llibre |cognom= d'Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= El domini carolingi a Catalunya |url= http://books.google.es/books?id=7jkFTAKyPnkC&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Abd+al-Malik+ibn+Katan&source=bl&ots=wxUWWoKibq&sig=hFcVapzbCZiOTNu338FhTLld5dU&hl=ca&ei=6DE7SqiOPNzLjAebnaAH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum= |format= |consulta= |llengua= català |edició= |editorial= Institut d'Estudis Catalans |lloc= |data= |any= 1986 |mes= |pàgines= p.86-92 |col·lecció= |isbn= 84-7283-082-9 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref>, potser lloctinent o fidel de l'ex-comte de Barcelona [[Berà]]. D'altres l'identifiquen amb un àrab de nom [[Ayxun]], fill de [[Sulayman al-Arabí]] i germà de [[Matruh ibn Sulayman al-Arabí|Matruh]], [[valí]] de [[Barcelona]] des d'almenys el [[777]] fins el [[780]].
Línia 10:
==Capturat per Carlemany==
Despres del 785 es perd la pista d'Ayxun. Ara bé, s'especula que Ayxun podria haver estat capturat durant la [[Conquesta de Girona]]<ref name=TMV>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.es/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=Revolta+d%27Aiss%C3%B3&source=bl&ots=tKB8cwVLGA&sig=DrS7XuiYvTkQw5J_QrmfG0ZEXfI&hl=ca&ei=OsVcSuv2EaWOjAfO1ejcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9 Història medieval de Catalunya]'', p.32</ref> pels francs i enviat a [[Aquisgrà]]. D'aquí s'hauria escapat el [[826]], ja vell, arribant a la [[Marca Hispànica]], a la regió de [[Vic]].
==La revolta d'Aissó==
{{Principal|Revolta d'Aissó}}
Les guarnicions dels castells li eren favorables per lleialtat a [[Berà]], i se li van unir en la [[Revolta d'Aissó|revolta en contra del nou comte]], [[Bernat de Barcelona]]. Solament el castell de [[Roda de Ter]] es va resistir i fou destruït pels sublevats. Molts gots nobles es van unir a Aissó i entre ells [[Guillemó]] o Guillemundus, fill de Berà, que era comte de [[comtat de Rasès|Rasès]] i [[comtat de Conflent|Conflent]]. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aissó va sotmetre a càstig el [[comtat de Cerdanya]] i la regió del [[Vallès]].
Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador [[Lluís el Pietós]] i la va rebre, bastant minsa però suficient per tenir a ratlla els rebels; també el van ajudar alguns nobles locals gots o ''[[hispani]]''. Per això Aissó es va veure obligat a sol·licitar ajuda de l'[[emir de Còrdova]], [[Abd-al Rahman II]], al que va enviar una ambaixada presidida pel seu germà. L'emir va enviar al general [[Ubayd Allah Abu Marwan]] conegut també com a Abu Marwan, que va arribar a [[Saragossa]] el maig del [[827]]. D'allí va passar a territori del [[comtat de Barcelona]], arribant a la capital a l'estiu, i assetjant-la però sense èxit, saquejant, això sí, els voltants. Van passar llavors a [[Girona]] que tampoc van poder ocupar ([[10 d'octubre]] del [[827]]).
| |||