|
El '''regne de Càndia''' fouva ser el nom que va rebre l'illa de [[Creta]] durant la dominació veneciana del [[1205]] al [[1669]].
La [[República de Venècia]] va comprar l'illa a [[Bonifaci I de Montferrat]] el [[1205]] a qui havia correspòscorrespost en el repartiment de l'[[imperiImperi Bizantí]] després del [[Setge de Constantinoble (1204)|Setge de Constantinoble]] del [[1204]]. El [[1205]] els [[República de Gènova|genovesos]] dirigits pel carregador Enrico Pescatore van disputar l'illa als venecians, pero aquestosaquests la van ocupar totalment el [[1207]] i la van mantenir fins el [[1669]] constituint un virregnat anomenat Regne de Càndia (o també ''Regnum Cretae''), que va tenir la seva propia bandera que onejava a SanSant MarcosMarc al costat d'altres. Els governadors de l'illa eren anomenats dux. El primer fouva ser Giacomo Tiepolo nomenat el [[1205]].
Durant el domini venecià l'illa fouva ser atacada poques vegades pels musulmans. El [[1304]] fouva ser atacada per Umar, emir d'[[Aidin]] i fins el 1469 no es va produir cap mesmés atac. El domini venecià només fouva ser breument interrumputinterromput per la rebel·lió que va proclamar la RepublicaRepública de sanSant Titus, que volia erigirfer de l'illa enun estat independent, i que va suposarportar laa fiun delacostament desacordentre delsels habitants grecs de l'illa i delsels colons venecians, car a partir dels fets Venècia va buscar l'acostament entre els dos grups.
El [[1469]] fouva ser atacada pels [[Imperi otomà|otomans]]. El [[1538]] fouva ser durament atacada per [[Khair ed-Din Barba-rossa]]. El [[1569]] la fortalesa de [[La Souda]] fouva asaltadaser assaltada pels otomans mentre una flota assolava la regió de Retimo[[Réthimno]].
El 1644 els otomans van decidir ocupar l'illa, que constituiaconstituïa un perill per la navegació otomana. La flota va sortir l'abril del [[1645]] amb el suposat objectiu de conquerir [[Malta]] i en realitat es va dirigir a [[Creta;]]. laLa dirigia el ''Kapudan-i-derya'' Yususf Pasha, que el juny va desembarcar prop de [[La Canea]], que fou ocupada despresdesprés de 54 dies de setge, el [[19 d'agost]] de [[1645]]. El [[març]] del [[1646]] es va ocupar Kissamo[[Kíssamos]], el [[juliol]] [[Aprikorno]], el [[setembre]] [[Milopotamo]], i el [[novembre]] Retimo[[Réthimno]]. A partir d'aquiaquí, i tot que es van enviar reforços, l'ofensiva es va aturar i el setge de Càndia foues iniciatva començar i abandonatabandonar algunesdiverses vegades;. elsEls venecians van bloquejar els [[Dardanels]] ([[1648]]-[[1649]] i [[1650]]). El [[1654]] els otomans van derrotar a la flota veneciana als Dardanels, peroperò els venecians van obtenir una victoriavictòria almateixal mateix lloc el [[1656]] i van ocupatocupar les illes de [[Tenedos]], [[Lemnos]] i [[Samotràcia]], que van ser recuperades pels turcs el [[1657]].
El [[1666]] el gran visir Kopruluzade Fadil Ahmad Pasha va decidir acabar amb laaquella situació i va ordenar el setge de Càndia, que es va iniciar el [[maig]] del [[1667]]. Com que els venecians no van poder obtenir ajuda europea, es va signar un tractat de pau ([[6 de setembre]] de [[1669]]) que va establir la retirada veneciana de Creta, conservant només les bases de [[Grambusa]], [[La Souda]] i [[Spinalonga]]. Aquestes bases forenvan ser finalment ocupades pels otomans el [[1715]].
== governadorsGovernadors veneciansVenecians ==
El govern de Càndia fouva ser gairebé sempre confiat a patricis venecians, alguns dels quals forenvan ser després dux de Venècia. Entre els governadors cal esmentar a Giacomo Tiepolo (1205-1216), Pietro Quirini (1216), Domenico Delfino (1216-1217), Paolo Corino (1222), Giovanni Storlando (1228), Stefano Giustiniani (1236), Angelo Morosini (1255-1259), Giacomo Delfino (1261-1262), Giovanni Velenio (1273-1274), Marino Zeno (1274), Marino Morosini (1274-1276), Pietro Zeno (1276), Marino Gradenigo (1279), Giacomo Dandolo (1284), Albertino Morosini (1290-1293), Michel Vitali (1299), Mario Morosini (1329-1331), Viago Zeno (1333), Andrea Cornaro (1341), Peter Emiliano (1343), Goffredo Morosini (1355-1357), Marco Morosini (1357-1359), Leonardo Dandolo (1362), Marco Gradenigo (1363-1364), Pietro Morosini (1364-1366), Paolo Zuliani (1382), Tomasso Mocenigo (1403-1405), Lodovico Morosini (1407-1409), Egidio Morosini (1417-1418), Andrea Mocenigo (1441-1443), Pedro Luis (1455), Benedetto Gritti (1472-1473), Domenico Pisani (1480), Giovanni Borgia (1497), Girolamo Donato (1508-1510), Paolantonio Emiliano (1510), Giacomo Cornaro (1528), Antonio Amulio (1536-1538), Giovanni Moro (1538), Ferdinando Vitturi (1539), Lodovico Gritti (1552-1554), Zacharia Mocenigo (1559-1563), Marco Querini (1570), Pasquale Cicogna (1585), Giovanni Sagredo (1604), Francesco Morosini (1612-1614), Donato Morosini (1617-1619), Lazaro Mocenigo (1629-1631), Bernardo Morosini (1644-1646), Giuseppe Morosini (1650-1653), Francesco Morosini (1656), Antonio Barbaro (1667) i Girolamo Battagia (1667)
== Fortaleses ==
Les fortaleses venecianes a l'illa foreneren d'oest a est (costa nord):
*[[Grambusa]]
|
