Esperanto: diferència entre les revisions

Moltes persones prenen la iniciativa d'aprendre esperanto per l'anomenat problema lingüístic. Una de les cares més grans d'aquest problema són l'imperialisme cultural, que comporta o l'afavoriment a pocs grups lingüístics, i la poca praticitat de l'estructura vigent de comunicació entre subjectes socials de llengües distintes. Diversos estudiosos han investigat sobre aquest aspecte. Izabel Cristina Oliveira Santiago recorda diverses ocasions històriques en les quals el cost de traduccions arriba a nivells qüestionables: [[Nova Delhi]], [[1968]]. La Conferència de l'ONU sobre Comerç i Desenvolupament va costar més de dos milions de dòlars, i més de la meitat d'això es va gastar en l'ús de només quatre llengües — considerades predominants. [...] Només el 1976, per exemple, en lloc d'haver estat invertits en l'alimentació de les multituds de famolencs, 700.000 dòlars es van gastar per traduir a sis llengües els informes sobre la fam mundial."<ref>Santiago, Izabel C. O. ''O que é Esperanto'': a questão da língua internacional. 2a edició. São Paulo: Brasiliense, 1992. p. 7-8.</ref> El psicòleg i extraductor de les [[Nacions Unides]] [[Claude Piron]] s'ha dedicat al tema, abordant-lo des d'un punt de vista psicològic a partir d'un vastíssim material bibliogràfic i documental, tractant la insistència en l'actual model de comunicació internacional com una [[neurosi]].<ref> Piron, Claude. ''Le défi des langues - Du gâchis au bon sens''. L'Harmattan. París, 1994.</ref>

 

 

El [[1945]], La Veu de Vietnam va ser la primera emissora de ràdio que va usar l'esperanto.