Quint (impost): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
nou
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''quint''' era l'[[impost]] reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que, algunes ciutats catalanes, pagaven a la tresoreria reial. Des del final del [[segle XVI]] la corona va intentar generalitzar aquest impost que havia caigut en desús.<ref name=enciclopedia>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0205166 Enciclopedia.cat]</ref> [[Felip III d'Aragó|Felip III]], a les [[Corts de Barcelona (1599)]] va renunciar a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat. Però el [[lloctinent de Catalunya]] [[Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas]] es va fixar com a objectiu millorar el cobrament de l'impost. A partir de 1614 els ingressos de la tresoreria reial procedents dels quints començaren a augmentar.<ref>Els Presidents....pàg.175 </ref> El [[1620]], el lloctinent [[Fernando Afán de Ribera y Enríquez]] exigeix el quint a la ciutat de [[Barcelona]] amb efecte retroactiu des del [[1599]], el que suposava unes 300.000 [[Lliura barcelonina|lliures]]. El fet provocà una greu tensió que amb els anys augmentà i va contribuir a fer fracassar les [[Corts de Barcelona (1626)]],.<ref>Els Presidents....pàg.184 </ref> El fou1632 dees nouva plantejattornar a lesimpulsar delel 1632cobrament idel arribàquint al punt culminanti el 1634 arranel de[[Felip lIII d'intentAragó|rei]] perva partintentar del rei d'inspeccionar els llibres de comptes de la ciutat, fet que portàva portar a la detenció de quatre membres del consell, al processament del [[conseller en cap]] [[Jeroni de Navel]] i al trasllat de l'audiència[[Audiència reialReial]] a Girona. Fou un dels factors de tensió que desembocarien, quatre anys més tard, a la [[guerra dels Segadors]].<ref name=enciclopedia/>
 
==Referències==