Andreu III d'Hongria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
RR (discussió | contribucions) Cap resum de modificació |
RR (discussió | contribucions) Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
|regnat=[[1290]]–[[1301]]
|dinastia=[[dinastia Árpád|Árpád]]}}
'''Andreu III d'Hongria''' ([[Venècia]], vers [[
==Biografia==
===Accès al tron===
Va néixer a Venècia durant l'exili del seu pare, el príncep Esteve d'Hongria. Esteve era un fill pòstum del rei [[Andreu II d'Hongria]] i la seva tercera esposa Beatriu d'Este. Al néixer, els germans d'Andreu havien afirmat que era un fill bastard i l'exclogueren de la línea successòria.
La mare d'Andreu era Tomasina Morosina, pertanyeny a una família patrícia veneciana. Al morir el seu pare l'any 1272, quedà sota la tutela dels seus parents venecians.
A la seva mort s'extingí la [[Dinastia Árpád]], essent succeït per [[Carles Robert I d'Hongria]] tot inaugurant la Dinastia franco-italiana dels [[Anjou]].▼
A principis de 1290, el rei hongarès [[Ladislau IV d'Hongria|Ladislau IV]] havia estat excomunicat i gran part dels nobles i el clergat s'hi oposaven. L'aristòcrata Ivan Kőszegi i l'arquebisbe Lodomer d'Esztergom van convidar Andreu a Hongria i li oferiren la corona. Andreu va acceptar l'oferta, però de camí va ser arrestat per un noble hongarès que l'entregà al duc [[Albert I d'Àustria]].
===Regnat===
El [[10 de juliol]] de [[1290]] el rei Ladislau va ser assessinat pels seus propis partidaris cumans, i la línea principal de la dinastia Árpád quedà extingida. Andreu va ffugir de Viena i aconseguí arribar a Esztergom, on l'arquebisbe Lodomer el va coronar el [[13 de juliol]] de [[1290]].
Com que la paternitat del seu pare ja havia estat qüestionada pels sesu contemporanis, la legitimitat d'Andreu no va trigar a ser discutida. Així, el nou rei va haver de fer front a nombrososos pretendents. El rei [[Rodolf I d'Alemanya]] considerà que Hongria pertanyia al [[Sacre Imperi]] i en nomenà rei el seu fill Albert I d'Àustria. Un polonès que afirmava ser el príncep Andreu d'Eslavònia (germà del rei Ladislau) també reclamava el tron, i finalment l'abril de 1291 la vídua del rei Ladislau, Maria d'Hongria, va presentar la seva candidatura. Maria s'havia casat en segones núpcies amb el rei [[Carles II de Nàpols]] i a la mort d'ella el seu fill [[Carles Martell d'Anjou-Sicília]] heredà la pretensió al tron.
Tot i obtenir victòries contra el fals príncep Andreu o el duc Albert, Andreu mai va aconseguir establir el control del regne, que estava en mans del poder dels barons locals. Tampoc no va ser capaç de tenir un hereu a la corona en els seus dos matrimonis.
▲A la seva mort s'extingí la [[Dinastia Árpád]]. Després d'un període d'interregne,
==Família==
Linha 42 ⟶ 54:
|21= 21. Alícia de Châtillon
}}
===Núpcies i descendents===
L'any [[1290]] es casà amb Fenenna de Kujàvia (v. 1276 - v. 1295), filla del príncep Ziemomysł de Kujàvia. Tingueren una única filla:
*Elisabet (1292-1338), esdevindria monja al monestir dominicà de Töss, Suïssa.
El [[13 de febrer]] de [[1296]] Andreu es casà en segones núpcies amb Agnès d'Àustria (1281-1365), filla del duc Albert I d'Àustria. No tingueren descendència.
{{Reis d'Hongria}}
| |||