Koroni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
m orto
Línia 1:
'''Korone''' (llatí '''Corone''') fou una ciutat de [[Messènia]] a la part occidental del [[golf Messènic]] que de vegades s'anomena [[golf de Corone]].
 
Segons Pausànies es va edificar al lloc de d'Epeia, ciutat esmentada per Homer, quantquan els messenis foren reintegrats al seu país per [[Epaminondes]], i se li va dir Coronea o Coroneia perquè el seu fundador, Epimèlides, era nadiu de [[Queronea]] a [[Beòcia]]. Aviat els messenis li van dir Korone. Estrabó en canvi diu que Korone fou edificada sobre l'homeriana Pedasus. La deïtat tutelar fou Atenea i ala l'àgora hi havia una estàtua de Zeus Zoter. El port de la ciutat es deia Port dels Aqueus. Era al peu de la muntanya Temathia o Mathia avui Lykódimo, al peu de la qual hi ha la l'actual ciutat de Petalidhi, que ocupa el lloc de l'antiga Korone mentre la moderna '''Koróni''' esés una mica al sud, al lloc on antigament hi havia Asine. Queden bastants restes de la ciutat antiga, amb edificis i muralles i restes d'obres art. L'aigua venia de la font de Platàniston. Una mica al sud de la ciutat hi haviaera el temple d'Apol•lo Corinti probablement al lloc delde l'actual turoturó de Sant Elies (a la vila de Kastélia)
 
== Història ==
 
===Període antic ===
Korone va passar a la [[Lliga Aquea]] i Filopomen fou fet presoner quantquan anava a aquesta ciutat i executat a [[Messene]] al dia següent. Va perdre importància (mai n'havia tingut molta) i es va convertir en un punt irrellevant del Peloponès que com la resta de la regió va passar a Roma i va romandre dins l'imperi fins el [[1205]]. Els bizantins la van fortificar al [[segle VIII]] per fer front als atacs àrabs.
 
Korone va passar a la [[Lliga Aquea]] i Filopomen fou fet presoner quant anava a aquesta ciutat i executat a [[Messene]] al dia següent. Va perdre importància (mai n'havia tingut molta) i es va convertir en un punt irrellevant del Peloponès que com la resta de la regió va passar a Roma i va romandre dins l'imperi fins el [[1205]]. Els bizantins la van fortificar al segle VIII per fer front als atacs àrabs.
 
=== Edat Mitjana ===
 
El [[1205]] fou ocupada pels cavallers francs de la [[quarta Croada]] i integrada al feu de Jofré de Villehardouin ([[1205]]), el qual, en virtut del tractat de Sapiendza, ratificat per Miguel Paleòleg ([[1209]]), la va cedir a [[Venècia]] que de fet ja s'hi havia establert des el [[1206]].
 
Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforçar les fortificacions i van reorganitzar l'administració. Va romandre en poder de Venècia fins l'agost del [[1500]] en quequè fou ocupada pels otomans. Molts habitants van fugir a les [[illes Jòniques]] (sobretot a [[Zante]] i [[Cefalònia]]) i al sud d'Itàlia, durant l'ocupació otomana. El [[1532]] la flota cristiana del Papa, [[Carles V]], i els cavallers de Malta dirigits pel almirall genovès [[Andrea Dòria]] van ocupar Korone però la van abandonar dos anys després ([[1534]]) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itàlia. Els otomans la van recuperar inmediatamentimmediatament.
 
El [[1688]] Francesco Morosini la va ocupar després d'un setge i fou altreuna copaltra vegada possessió de Venècia. El [[1715]] els otomans la van reconquerir i famílies turques es van establir dins les muralles mentre els grecs eren expulsats fora d'aquestes muralles. Els otomans la van mantenir fins el [[1828]] quant va passar a [[Grècia]].
 
=== Ciutat Moderna ===
Els otomans van sortir de la ciutat amb el reconeixement de la independència grega i Korone va romandre des llavors dins l'estat grec . El castell, avui en ruïnes, te unes 40 hectàrees. L'antic monestir de d'Agios Ioannis esés la principal edificació religiosa i motiu d'un incipient [[turisme]]. La ciutat no arriba als tres mil habitants.
 
Els otomans van sortir de la ciutat amb el reconeixement de la independència grega i Korone va romandre des llavors dins l'estat grec . El castell, avui en ruïnes, te unes 40 hectàrees. L'antic monestir de Agios Ioannis es la principal edificació religiosa i motiu d'un incipient turisme. La ciutat no arriba als tres mil habitants.
 
[[Categoria:Ciutats del Peloponès]]