Congregació de Jesús i Maria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
[[Jean Eudes]], membre de l'[[Oratori de Jesús]], a demanda del [[cardenal]] [[Armand-Jean du Plessis de Richelieu]], va fundar a [[Caen]], el [[25 de març]] de [[1643]] i amb alguns companys, una nova comunitat "per a l'exercici de les missions i dels seminaris", dedicada a la formació espiritual i doctrinal dels sacerdots i seminaristes, d'acord amb les directrius del [[Concili de Trent]].
 
Com a societat de vida apostòlica, pren el model dels [[Oratori de Jesús|oratorians francesos]] (Joan Eudes ho havia estat durant vint anys). L'autoritat superior recau en una assemblea general que anomena un superior general vitalici i que és convocada periòdicament per a controlar l'administració del superior. L'assemblea és l'únic òrgan que pot promulgar reglaments i disposicions d'aplicació general. Mentre no es convoquen assemblees, el superior és l'autoritat suprema en afers espirituals i temporals: pot anomenar i destituir superiors locals, administrar el personal d'una casa, fer visites a les cases, acceptar o refusar fundacions noves, etc.
 
Els eudistes van encarregar-se de la direcció i gestió de nombrosos [[seminari]]s, sobretot a França. En vida del fundador es van obrir els seminaris de: [[Caen]] (1643) [[Coutances]] (1650), [[Lisieux]] (1653), [[Rouen]] (1658), [[Évreux]] (1667) i [[Rennes]] (1670). Aquests seminaris, anomenats '''grans''', havien de ser els únics de la congregació. En ells, a més dels seminaristes que hi estudiaven per a preveres, també s'admetien sacerdots que volien aprofondir en els estudis o actualitzar-ne els coneixements i, fins i tot, laics que volien estudiar Teologia. També van destacar durant la lluita contra el [[jansenisme]] mitjançant missions populars.
Línia 14:
 
Durant el segle XX van obrir cases a [[Bèlgica]], [[Espanya]] (Cartagena, Pamplona, etc.), [[Panamà]], [[Canadà]], etc.
 
== Activitat i difussió ==