Els jugadors de cartes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m puntuació, espais, alguna coseta de redacció...
m espai
Línia 16:
Aquesta pintura pertany a l'època de maduresa ([[dècada de 1890]]) en la qual Cézanne produeix els seus principals llenços. Exemplifica els quadres on els quals els personatges estan fortament ancorats a la seva decoració.<ref name= CA /> És un període en el qual Cézanne va ser convidat a exposar amb el grup ''Les XX'' a [[Brussel·les]] i, més tard, va celebrar la seva primera exposició a [[París]].<ref name= MM> L. Cirlot (2007) pp.166-167 </ref>
 
Tots els volums estan definits de manera [[Geometria|geomètrica]],<ref name= MM /> el que confereix als dos personatges una dignitat clàssica. Són dos camperols que juguen a les cartes, amb una ampolla de vi al mig, on es reflecteix la llum.<ref name= CL/> Distorsionant la visió de la [[perspectiva]], Cézanne aconsegueix d'obtenir el màxim grau de posició central, que és increïble en una escena de la vida normal. Tota la tela està construïda amb tons de colors [[blau]], [[groc]] i [[vermell]]. Aquesta restricció cromàtica «intensifica la sensació d'austeritat formal».<ref name= MM /> Les pinzellades es presenten solitàries i sintètiques, com el reflex sobre l'ampolla o el simple traç que descriu l'ull del jugador de la dreta. Pinta amb la tècnica del ''facetatge'', el que és evident a la cara del jugador de l'esquerra. Aquest porta un barret de forma cilíndrica, la qual cosa recorda l'afirmació de Cézanne de que: {{cita|Tot a la natura està modelat segons l'esfera, el cilindre i el con.<ref name= MM />}}
 
Al quadre Cézanne no només proporciona una impressió, sinó també una descripció del sentit intern de l'acció, com si fos la síntesi destinada a romandre a la ment, gairebé calcificada i sota la forma del record.
 
== Referencias ==
{{listaref}}