Jueus mallorquins: diferència entre les revisions

La '''comunitat [[Judaisme|jueva]] de [[Mallorca]]''' es remunta als temps [[Imperi Romà|romans]], disposant de vestigis certs des del [[segle V]] i, probablement, va augmentar sota domini [[àrab]] en què el seu rastre torna a aparèixer el [[1114]], a les cròniques de la ''razzia'' [[Ramon Berenguer III|pisano-catalana]], i el [[1229]] en ocasió de la conquesta per part de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], que informen de l'existència d'un barri jueu[[call]] vora el palau reial de l’[[palau de l'Almudaina|Almudaina]].

Amb la [[Festa de l'Estendard|conquesta catalana]], que comptà amb finançament jueu continental,{{cal citació}} arribaren a l'illa nous contingents que participaren del repartiment i que s'hi instal·laren, amb els seus coreligionaris, al barri tradicional, que fou respectat encara que per poc temps, ja que, a mitjan del [[segle XIII]], fou cedit als dominics[[dominic]]s per edificar-ne el seu [[convent]]. A canvi als jueus se’ls hi va cedir un espai a l'actual barri de la Calatrava, que fou conegut amb el nom de [[Call]] Major. A més de la de la [[Ciutat de Mallorca]], al [[segle XIII]] consten comunitats jueves a [[Felanitx]], [[Sineu]], [[Alcúdia]], [[Sóller]] i [[Pollença]].

Els jueus mallorquins estaven organitzat mitjançant una [[aljama]]; es regien per lleis i tributs propis i estaven sotmesos, únicament, a l'autoritat reial. Amb alts i baixos constants, fonamentats en les exaccions tributaries{{cal citació}} i les tensions religioses, la comunitat jueva de Mallorca gaudí d'uns anys de gran esplendor al llarg del [[segle XIV]], en què arribaren a ser uns tres mil, gaire bé el 15% de la població de la Ciutat: emmurallaren el [[Call]], edificaren [[Sinagoga|sinagogues]], articularen un sistema institucional propi a l'entorn dels secretaris de l'Aljama i el seu Consell i es creà el Call d'Inca.

[[Fitxer:Europe Mediterranean Catalan Atlas.jpeg|thumb|left|Una part de l'atles català de Cresques Abraham]]Alguns jueus mallorquins o residents a l'illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els Rabíns[[Rabí]]ns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d'Orhot Hayyim,; Vidal Efraim, que també fou [[astròleg,]]; Xim’on ben-Cemah Duran, autor d'importants llibres de [[literatura rabínica]] i [[poesia]] i que tractà especialment el problema dels ''anussim'' o conversos[[convers]]os. Els metges[[metge]]s Judà Mosconi, o Lleó Grec, Aaró Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós, més important en la seva faceta de poeta o l'astronom Isaac Nafuci. Però, des del punt de vista de la cultura occidental, excel·lí l’[[Escola Cartogràfica Mallorquina]], determinant en el desenvolupament del coneixement geogràfic medieval i, posteriorment, influent en el procés d'expansió europea a Àfrica i Amèrica, de la que en foren membres destacats [[Cresques Abraham]], autor de l'[[Atles Català]], el seu fill [[Jafuda Cresques]], convertit amb el nom de Jaume Ribes, i Samuel Corcós, convertit amb el nom de [[Macià de Viladesters]], i que foren continuats pels conversos i els seus descendents al llarg del [[segle XV]].

El [[1391]] una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als [[call]]s de [[Ciutat de Mallorca]] i d'[[Inca (Mallorca)|Inca]]. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí. Desprès d'un breu període de decadència el [[1435]], la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al [[cristianisme]], finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen continuarpracticar el [[criptojudaisme]], és a dir, continuaren practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s'articularen baix l'organització de la Confraria de Sant Miquel o dels [[Conversos]], posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al s.[[segle XVII]] se'n derivarà la qüestió [[Xuetes|xueta]]., amb les condemnes sota acusació de [[criptojudaisme]] i el consegüent procés d'[[estigmatització]] que va patir aquesta minoria des de llavors i fins l'actualitat.