Concert per a piano en sol (Ravel): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - Es s + Se s, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els
Línia 38:
Es tracta de la darrera obra important del compositor, a qui poc després se li va declarar la malaltia cerebral que se'l va endur l'any 1937.
 
Després de la seua reeixida gira com a pianista per [[Amèrica]], Ravel va desitjar estrenar aquesta obra com a solista. No obstant això, problemes de salut li ho van impedir, portant-lo els exercicis de preparació amb els [[estudi (música)|estudis]] de [[Franz Liszt|Liszt]] i [[Frédéric Chopin|Chopin]] a un estat de fatiga. En lloc de Ravel, va ser [[Marguerite Long]] — coneguda per les seues interpretacions de música de [[Gabriel Fauré|Fauré]] i [[Claude Debussy|Debussy]], i que havia sol·licitat a Ravel una obra nova — qui va estrenar el concert. Ravel li va dedicar la partitura.
 
L'estrena mundial va tenir lloc el [[14 de gener]] de [[1932]] amb Ravel dirigint l'[[Orquestra Lamoureux]]. Les primeres interpretacions nord-americanes es van donar simultàniament el [[22 d'abril]] de [[1932]], tant per l'[[Orquestra Simfònica de Boston]] i l'[[Orquestra de Filadèlfia]] en els seus propis auditoris de concerts.