|
==Biografia==
El seu primer càrrec fou el d'[[àugur]]. [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 143 aC)|Appi Claudi Pulcre]] li va concedir la mà de la seva filla Clàudia. Després va acompanyar a [[Publi Corneli Escipió Africà el jove]] a Àfrica fins el [[147 aC]].
Fou [[qüestor]] el [[137 aC]] i, com a tal, va acompanyar alel cònsol [[Gai Hostili Mancí]] a la província de la d'[[Hispània Citerior]]; els numantins, per la seva fama, només van voler negociar amb ell, i va anar a la ciutat de [[Numància]] per signar una pau en termes honorables per a les dues parts.
Degut a la derrota que havia patit Mancí els termes proposats i acordats eren prou favorables a Roma, però massa poc per ser acceptats pel senatSenat, i a la tornada a Roma el senatSenat va anul·lar el tractat i Mancí, com a responsable, fou entregat als numantins ([[136 aC]]). Sembla que fou en el seu viatge a Hispània, quan va passar per [[Etrúria]], que es va adonar de l'existència ded'una immensesenorme quantitat de terres quasi bebé no explotades; grups d'esclaus carregats de cadenes treballaven amb els ramats a les immenses finques pertanyents a rics latifundistes romans que en bona part ni s'explotaven, mentre els pobres no tenien quasi begairebé terra per cultivar.
Tiberi Grac, va ser elegit [[tribú de la plebs]] el juny del [[134 aC]] i va entrar en el càrrec a finals d'aquell any ([[10 de desembre]]) fins el [[133 aC]]. Com a tribú , va proposar una llei (anomenada ''[[lexLex Sempronia agraria]]'') que permetia a l'Estat confiscar tots els terrenys de l<nowiki>'</nowiki>''ager publicus'' sense indemnitzar ael qui els posseïa a títol d'ocupació (encara que es respectaven els arrendaments fets per l'Estat). Els ocupants de bona fe conservarien cinc-centes ''iugera'' (126 hectàrees) amb dues-centes cinquanta ''iugera'' addicionals per cada fill, i tot això a títol de propietat plena perpètua. Si no n'hi hagués, serien indemnitzats. També s'indemnitzarien les millores, edificis i plantacions. Les terres que així revertissin a l'Estat serien repartides en lots de trenta yugadesjovades, i distribuïdes entre ciutadans romans o bé entre ciutadans d'altres ciutats aliades de Roma situades a Itàlia, en arrendament perpetu i hereditari, a canvi de cultivarconrear-les i pagar una renda (''modica'') al Tresor. Es crearencrearien triumvirs[[triumvir]]s encarregats de la seva execució i elegits anualment en les assemblees per tribus (''comitia tributa''). Els triumvirs decidirien els litigis, quan la discussió fóra si la propietat era de l'Estat o era d'un particular (els segles passats amb el sistema d'ocupació, vigent durant segles, feia difícil distingir entre terres particulars pròpies i terres administrades en règim d'ocupació). El repartiment es faria fins a exhaurir l<nowiki>'</nowiki>''ager publicus'' i si no era suficient, el Tresor Romàromà adquiriria nous terrenys a particulars per a repartir-los.
L'aristocràcia s'oposava a aquesta llei, en ser qui detenia, sovint sense dret, la major part delde l<nowiki>'</nowiki>''ager publicus'', o almenys les millors terres. Els senadors i grans propietaris (''possessores'') es van alarmar i van mostrar la seva oposició. L'aristocràcia estava dirigida per [[Publi Corneli Escipió Nasica Serapió|Publi Corneli Escipió Nasica]].
L'altre tribú de la plebs, [[Marc Octavi (tribú 133 aC)|Marc Octavi]], col·lega de Tiberi Grac, va oposar el seu veto a la llei. Per això Tiberi va fer votar la destitució del seu col·lega per una assemblea composta bàsicament, el dia de la votació, pels pagesos empobrits que havien acudit per recolzardonar suport a la llei. Durant la votació per la destitució, quan havien votat a favor 17 de les 35 tribus, Tiberi va suplicar al seu col·lega reconsiderar la seva posició, però Octavi ess'hi va negar. Les altres 18 tribus van votar i Octavi fou destituït, fet que s'esdevenia per primera vegada en la història de Roma.
Destituït Octavi, la llei fou aprovada i es van nomenar els triumvirs encarregats de la seva execució, que foren el propi Tiberi Grac, el seu sogre [[Appi Claudi Pulcre]] i el seu germà [[Gai Semproni Grac]]. Durant uns mesos, els [[triumvir]]s van portar a terme la seva tasca.
En aquest temps, va arribar a Roma la notícia que el rei de [[Pèrgam]] havia llegat el seu regne a Roma i Grac va considerar que el llegat de diners que comportava havia de ser repartit entre els pobres i es podrien enviar colons a Pèrgam, però sembla que no es va arribar a concretar res.
== La caiguda ==
|
