Publi Corneli Escipió Nasica Serapió: diferència entre les revisions

'''Publi Corneli Escipió Nasica Serapió''' (''Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio'') fou un [[magistrat romà]], fill de [[Publi Corneli Escipió Nasica Corculum]] (''Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum'').

Fou un destacat partidari de l'aristocràcia, repetidament esmentat per [[Ciceró]] com a líder del senatSenat, i uns dels principals instigadors de la mort de [[Tiberi Semproni Grac]]. És esmentat per primerprimera copvegada el [[149 aC]] quan, juntament amb [[Gneu Corneli Escipió Hispal (pretor)|Gneu Corneli Escipió Hispal]], fou enviat a [[Cartago]] pera demanar la rendició, cosa que no vavan obtenir.

Va ser candidat a [[Edil romà|edil]], però no fou elegit. El [[138 aC]] fou cònsol juntament amb [[Dècim Juni Brut]] i, a causa de la severitat amb que els dos cònsols van dirigir el reclutament de tropes, foren encausats i empresonats pel [[tribú de la plebs]] [[Gai Curiaci]]; fou aquest darrer qui va donar a Escipió el malnom de ''Serapio'' per la seva similitud amb les persones que sacrificaven animals, i que, més tard, va esdevenir un cognom distingit.

El [[134 aC]], quan les tribus es van reunir per reelegir a Grac com a tribú pelper a l'any [[133 aC]], [[Nasica Serapió]] va cridar alsels cònsols a salvar la repúblicaRepública, però aquestosaquests no van voler recórrer a la violència; llavors va dirproclamar "si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin", i amb un grup de gent es va dirigir al temple de Fides, on estavaera el senatSenat, en un moviment que va culminar amb la mortl'assassinat de Tiberi Grac quanmentre tractava deintentava fugir.

AquestosAquests fets el van fer molt impopular i el senatSenat va decidir enviar-lo a una fictícia missió a Àsia, tot i que era [[Pontífexpontífex Màximmàxim]] i com a tal no podia deixar Itàlia. No va gosar mai tornar a tornarRoma i va morir al cap d'un temps a [[Pèrgam]].