Quint Labiè (general): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Quint Labiè''' (''Quintus Labienus'') (m. [[39 aC]]) fou un general romà [[República romana|republicà]], més tard al servei de [[Imperi Part|Pàrtia]].
'''Quint Labiè''' (''Quintus Labienus'') fou fill de [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]] i general romà dissident. Era membre de la tendència republicana, a la qual es va unir a la mort de [[Juli Cèsar]] ([[44 aC]]), i fou enviat a [[Imperi Part|Pàrtia]] per demanar ajut al rei dels parts [[Orodes II de Pàrtia]]. Va romandre molt de temps a la cort del rei part, però no va obtenir cap resposta concreta, i quan es va saber el resultat de la batalla de [[Filips]] ([[42 aC]]), i amb la seguretat que si tornava seria executat, va decidir restar a Pàrtia.
 
== Biografia ==
[[August|Octavi]] estava ocupat en la guerra contra [[Sext Pompeu]]. El govern de l'Orient va recaure en [[Marc Antoni]], que s'havia quedat a [[Antic Egipte|Egipte]], al costat de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]]. Labiè va aconseguir llavors convèncer el rei part d'aprofitar l'oportunitat per envair les províncies romanes de l'Àsia i el rei va confiar al seu fill Pacoros i al mateix Labiè un exèrcit poderós que va envair Síria ([[40 aC]]). L'exèrcit fou aturat davant dels murs d'[[Apamea]], però com que moltes guarnicions eren formades per antics soldats de [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]], que s'havien unit als [[triumvir]]s després de la derrota republicana, la realitat fou que els parts gairebé no van trobar resistència i molts soldats es van unir a Labiè. El governador, [[Decidi Saxa]], va romandre lleial als triumvirs, però fou derrotat en batalla i [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i Apamea van caure en mans dels parts.
'''Quint Labiè''' (''Quintus Labienus'') fouEra fill de [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]]. iDurant generalla romàguerra dissident.civil, Erafou membre de la tendènciafacció republicana, a la qual es va unir obertament a la mort de [[Juli Cèsar]] ([[44 aC]]),. iEls foudirigents enviatrepublicans l'enviaren a [[Imperi Part|Pàrtia]] per demanar ajut al rei dels parts [[Orodes II de Pàrtia]] contra els seguidors de Cèsar. Va romandre molt de temps a la cort del rei part, però no va obtenir cap resposta concreta, i quan es va saber el resultat advers de la batalla de [[FilipsFilipos]] ([[42 aC]]), itement ambper la seguretatseva quevida si tornava seriaa executatRoma, va decidir restar a Pàrtia.
 
Dels [[triumvir]]s, mentrestant, [[August|Octavi]] estava ocupat en la guerra contra [[Sext Pompeu]]. El govern de l'Orient va recaure eni [[Marc Antoni]], que ses va fer càrrec del govern de l'haviaOrient, quedatel agovernava des d'[[Antic Egipte|Egipte]], on vivia al costat de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]]. Labiè va aconseguir llavors convèncer el rei part d'aprofitar l'oportunitat per envair les províncies romanes de l'Àsia i el rei va confiar al seu fill Pacoros i al mateix Labiè un exèrcit poderós que va envair Síria ([[40 aC]]). L'exèrcit fou aturat davant dels murs d'[[Apamea]], però com que moltes guarnicions eren formades per antics soldats de [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]], que s'havien unit als [[triumvir]]s després de la derrota republicana, la realitat fou que els parts gairebé no van trobar resistència i molts soldats es van unir a Labiè. El governador, [[Decidi Saxa]], va romandre lleial als triumvirs, però fou derrotat en batalla i [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i Apamea van caure en mans dels parts.
 
Els parts van sotmetre Síria completament i van avançar cap a [[Palestina (província romana)|Palestina]] cridats per una facció jueva, mentre Labiè entrava a Àsia Menor perseguint Saxa, al qual va capturar i matar a [[Cilícia]]. Les ciutats se li van sotmetre sense lluita, excepte [[Alabanda]], [[Milasa]] i [[Estratonicea]]; les dues primeres les va ocupar per assalt, però la darrera va resistir. Llavors, segons les monedes, Labiè va prendre el títol d'"emperador dels parts" (les monedes tenien a l'anvers el rostre de Labiè i la llegenda Q. LABIENVS PARTHICVS IMP. i al revers un cavall, en referència a la cavalleria dels parts), mentre [[Hibrees de Milasa|Hibrees]], el defensor de Milasa, es va fer dir irònicament "emperador dels caris".