Fill de l'home: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
Amb anterioritat als Evangelis, l'aparició més significativa d'aquesta expressió té lloc en el [[Llibre de Daniel]], a l'[[Antic Testament]]:
 
{{cita |''Jo seguia mirant, atret per les insolències que proferia aquella banya; fins que van matar la fera, la van esquarterar i la van fer fora al foc. A les altres feres els van prendre el poder, deixant-les vives una temporada. Seguí mirant i en la visió nocturna vaig veure venir en els núvols del cel com un '''fill d'home''', que es va acostar a l'ancià i es va presentar davant ell. Li van donar poder real i domini: tots els pobles, nacions i llengües ho respectaran. El seu domini és etern i no passa, el seu regnat no tindrà fi .''|Daniel 7, 11-14}}
 
El text està escrit en [[arameu]]. El Llibre de Daniel va ser escrit cap a l'any [[165 aC]], probablement durant el desterrament jueu a [[Babilònia]]. És un llibre d'estil [[Literatura apocalíptica|apocalíptic]]. Així com l'ancià representa Déu, el '''fill dde l'home''', és una imatge que sembla condensar tot allò humà, tot el bo que hi ha a la humanitat, que procedeix dels ''núvols del cel''(la morada de Déu, en la simbologia [[semita|semítica]]) i que vencerà sobre la maldat i la bestialitat, de forma definitiva.
 
Altres usos de l'expressió es troben al [[Llibre d'Henoc]], conservat en una versió [[ge'ez| etíop]] i en el Llibre Quart d'Ezra.