Diferència entre revisions de la pàgina «Estilicó»

55 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
 
==Teodosi el Gran==
Es va incorporar al exèrcit romà durant el regnat de [[Teodosi el granGran]]. El [[384]] Teodosi el va enviar a la cort del rei persa [[Shapur III de Pèrsia]] per negociar un acord sobre la partició d'[[Armènia]], i en tornar fou elevat a general i encarregat de la lluita contra els visigots. Teodosi li va donar a la seva neboda Serena com a dona, amb la que va tenir un fill de mon Euqueri.
Després de la mort de [[Valentinià II]] el [[392]], Estilicó va dirigir el [[394]] l'exèrcit que va ocupar Itàlia i va derrotar a [[Eugeni (emperador)|Eugeni]] i [[Arbogast]], batalla en la que també va prendre part [[Alaric I]] amb els seus [[visigots]], llavors aliats de l'imperi.
El [[395]] Teodosi el va designar com ''magister militium'' i tutor del seu fill Honori pel govern de l'[[Imperi d'Occident]].
Estilicó es va enfrontar als visigots, el rei dels quals, [[Alaric I]], havia trencat el seu tractat d'aliança amb Roma, i havia atacat [[Tràcia]]. L'exèrcit d'Estilicó que havia obtingut la victòria sobre Eugeni, encara estava reunit, i Estilicó el va dirigir contra els visigots, però aviat va intentar negociar amb el seu amic Alaric. [[Rufí (ministre)|Rufí]], el Prefecte del pretori d'Arcadi, l'emperador d'Orient germà d'Honori, hostil a Estilicó o desconfiat per les negociacions, va cridar a l'exèrcit a Constantinoble. Estilicó va obeir i va deixar el comandament. Rufí el va agafar i va derrotar amb aquests soldats als visigots però fou assassinat pels mateixos soldats al tornar a [[Constantinoble]]. El [[397]] Estilicó va derrotar a les forces d'Alaric a Macedònia, però el rei visigot es va poder escapar cap a les muntanyes de la rodalia
 
El [[397]] va acudir a Àfrica on va sufocar la rebel·lió del comte [[Gildó]] ([[396]]-[[398]]) i després va casar a una de les seves filles, l'anomenada Maria, amb [[Honori]] que havia arribat als catorze anys (Honori es va casar més tard amb una altra filla de Estilicó anomenada Termància).
 
El [[401]] Estilicó era a [[Rètia]] lluitant contra els [[vàndals]] i altres bàrbars, i el [[402]] els visigots van envair Itàlia. La cort es va haver de traslladar ([[402]]) a [[Ravenna]], que oferia major seguretat que [[Roma]] o [[Milà]]. Estilicó va combatre la invasió, derrotant a Alaric a ''[[Pollentia (Ligúria)|Pollentia]]'' ([[402]]) i [[Verona]] ([[403]]), i a les festes de la victòria a Roma va permetre la celebració de jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la que els cristians s'oposaven, essent linxat un dels cristians per la multitud (l'eremita [[Sant Telèmac|Telèmac]], que va baixar a la sorra per impedir les lluites), si be després ja no es van celebrar més combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el [[404]].
 
El 405 va ordenar la destrucció del [[llibres sibil·lins]] perquè les seves profecies eren utilitzades per atacar el seu govern. Estilicó era favorable als [[arrianisme|arrians]] però va destacar per la seva tolerància religiosa.
 
Cap al [[405]] [[Radagais]], al capdavant de [[vàndals]], [[sueus]], [[borgonyonsburgundis]], [[alans]] i [[hèruls]], va envair Itàlia, però Estilicó els va assetjar quan estaven acampats prop de [[Florència]] i els va obligar a rendir-se, sent Radagais executat, i els seus homes venuts com esclaus.
 
==La rebel·lió de Constantí III==
Vers el [[407]] o començaments del [[408]] es va rebel·lar a [[Britània]] [[Constantí III]], qui cap al [[408]] va aconseguir la submissió de Les Gàl·lies. Constantí va nomenar Cèsar al seu fill [[Flavi Juli Constant|Constant]].
 
Per la seva política religiosa es va crear l'enemistat dels cristians, i també la del partit nacionalista romà (hostil als comandaments bàrbars). El cortesà Olimp (Olympius) i altres van començar a conspirar. Alguns conspiradors el van acusar de voler trair a l'Imperi al negociar amb el rei visigot Alaric i es va fer circular el rumor que volia col·locar en el tron al seu propi fill Euqueri. [[Honori]], convençut pels conspiradors, va enviar assassins per liquidarexecutar al general, qui es va refugiar en una Esglésiaesglésia de [[Ravenna]]. Se li va prometre salvar la vida si sortia, sent assassinat al abandonar-la ([[23 d'agost]] del [[408]]). El seu fill Euqueri fou mort a Roma poc després. Les dones i fills de molts bàrbars que vivien a Itàlia (uns trenta mil) foren assassinats pels romans i els bàrbars es van posar sota protecció d'Alaric que va creuartravessar els [[Alps]] i va començar una nova campanya, i aviat va assetjar Roma.
 
Probablement després de l'assassinat de Estilicó es va sotmetre [[Hispània]] a [[Constantí III]], o al menys part d'ella (la [[Tarraconense]] amb tota seguretat). Constant, el cèsar, fou nomenat august i se li va donar el govern d'Hispània.
 
[[Categoria:Militars romans de l'Imperi]]
5.025

modificacions