ADN escombraries: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- degut a + a causa de, - Degut a + A causa de, -ausa de que +ausa del fet que)
Cap resum de modificació
Línia 3:
La [[genòmica funcional]] ha desenvolupat tècniques amplament acceptades per caracteritzar els gens codificadors de [[proteïnes]], [[gen d'ARN|gens d'ARN]] i les [[regió reguladora|regions reguladores]]. Tanmateix, en el genoma de la majoria de [[plantes]] i [[animals]], només constitueixen conjuntament un petit percentatge d'ADN genòmic (menys d'un 2% en el cas dels humans). La funció de tota la resta, si és que la té, roman sota investigació. La majoria pot ser identificat com a [[ADN repetitiu]] sense cap funció biològica per al seu hoste (tot i ser molt útils per als genetistes en els [[test d'ADN|tests d'ADN]] i la [[filogènia]]. Així doncs, una quantitat important de la seqüència roman sense cap altra classificació que la d'escombraries.
 
La [[mida del genoma]] i per extensió la quantitat d'ADN escombraries sembla no tenir poca relació amb la complexitat de l'organisme: el genoma de la [[ameba]] unicel·lular ''[[Amoeba dubia]]'' és coneguda per tenir més de 200 vegades la quantitat d'ADN que les cèl·lules humanes.<ref name=Gregory>{{
 
cite journal
Línia 14:
|
 
}}</ref>.<ref name=GregoryWeb>Gregory, T.R. (2005). Animal Genome Size Database. http://www.genomesize.com.</ref>
 
El genoma del [[peix globus]] ''[[Takifugu rubripes]]'' és només una desena part del dels humans, encara que sembla tenir un nombre comparable de gens. La gran diferència entre els dos genomes sembla ser que és deguda a l'ADN escombraries. Això és conegut com a l' ''[[enigma del valor C]]'' o, més convencionalment, la ''paradoxa del valor C''.<ref name=Wahls>{{
 
cite journal
Línia 28:
| id=PMID 2295091
 
}}</ref>.
 
== Hipòtesi de l'origen i la funció ==
Línia 46:
| issue=19
 
}}</ref>, tot i que un 25% es pot reconèixer que està format per retrotransposons.<ref name=Deininger>{{
 
cite journal
Línia 59:
| issue=10
 
}}</ref>. Aquest és el límit inferior del genoma que pot estar fet per retrotranposons ja que els més antics poden haver acumulat massa mutacions com esdevenir reconeixibles. Hi ha investigacions que suggereixen que les diferències de dimensions entre genomes de plantes són degudes sobretot als retrotransposons.<ref>[http://www.genome.org/cgi/content/short/16/10/1252] [http://www.genome.org/cgi/content/short/16/10/1262?]</ref>
* L'ADN escombraries pot actuar com a un tampó protector contra contra el dany provocat per eles mutacions. Una proporció elevada de seqüència no funcional dificulta les probabilitats de què un tros funcional de seqüència pugui ser destruït en una [[recombinació cromosòmica]], fent les espècies més tolerants a aquesta mena de canvis.
* L'ADN escombraries podria ser un reservori de seqüències del que podrien emergir nous gens potencialment avantatjosos. En aquest sentit podria ser una important base genètica per a l'evolució.<ref>"<cite>...El grup d'investigació de la professora Christina Cheng de la Universitat d'Illinois ha trobat un nou gen que codifica per a una proteïna anticongelant que prové d'ADN no codificant amb freqüència referit com a ADN escombraries.</cite>" http://www.sebiology.org.uk/Publications/pageview.asp?S=7&mid=&id=554</ref>
Línia 66:
* Algunes parts de l'ADN escombraries podrien tenir funcions desconegudes de regulació i control de l'expressió de certs gens, el que podria implicar el desenvolupament d'un [[embrió]],<ref>{{cite journal | author=Woolfe, A., ''''et al.'''' | title=Highly conserved non-coding sequences are associated with vertebrate development | journal=PLoS Biol | year=2005 | pages=e7 | volume=3 | issue=1 | id=PMID 15630479 {{doi|10.1371/journal.pbio.0030007}}}}</ref> o el desenvolupament de certs orgànols.<ref name=Pellionisz>{{Cita web| author=Simons and Pellionisz| title=Genomics, morphogenesis and biophysics: Triangulation of Purkinje cell development| url=http://www.junkdna.com/fractogene/05_simons_pellionisz.html| year=2006}}</ref>
* Hi ha molts científics que creuen que l'ADN escombraries podria contenir molts sistemes reguladors com l'[[ARN no codificant]] amb tanta importància metabòlica com els gens que codifiquen per a [[proteïnes]].<ref>http://www.imb.uq.edu.au/index.html?page=11681&pid=11669]</ref> Però és desconegut quin percentatge d'aquest 98% de material genètic es troba implicat en aquest tipus d'activitat.
* L'ADN escombraries podria no tenir cap funció. En un experiment es va extreure un 1% del genoma d'un ratolí sense poder detectar cap efecte en el [[fenotip]].<ref name=Nobrega>{{
 
cite journal
Línia 78:
| issue=7011
 
}}</ref>. Aquest resultat suggereix que aquest ADN és de fet no funcional. Tanmateix el resultat també podria ser donat a què en un experiment no és possible detectar totes les variacions produïdes en un metabolisme.
 
==Conservació evolutiva de l'ADN escombraries==