Festes populars als Països Catalans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 85:
Les festes de bous són molt arrelades a tot el litoral del País Valencià i les Terres de l'Ebre, d'[[Amposta]] a [[Ondara]], i són les festes que aixequen més controvèrsia<ref>[http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=956] article sobre la crueltat dels Bous al Carrer</ref> Malgrat açò, les festes de bous gaudeixen d'un ample suport popular tant a [[Catalunya]] com al [[País Valencià]], i quan s'han vist amenaçades, hi ha hagut protestes i manifestacions<ref>[http://www.lamalla.net/actualitat_cultural/festes_populars/article?id=71973] article sobre la popularitat dels Bous al Carrer a les Terres de l'Ebre.</ref>. Les més típiques són les [[Bous a la Mar]] de Dénia<ref name=alc/>, els [[Bous al Carrer]]<ref name=alc/>, la [[solta de vaques]], el [[bou capllaçat]] de la zona al voltant de la Sénia, o el molt semblant ''[[Torico de la Cuerda]]'' de la [[Foia de Bunyol]]. Aquestes festes solen ser protagonitzades pels joves del poble que demostren la seua "valentia" i proesa amb el bou. Algunes fonts relacionen aquest costum predominantment masculí amb un ritu d'iniciació a l'edat adulta<ref name=alc/>.
 
===El jaleo o ball de cavalls menorquí===
A l'illa de [[Menorca]] a Sant Antoni (el 17 de gener, patró de l'illa) i a totes les festes majors, començant per la primera de l'amy, el dia de sant Joan, a [[Ciutadella]]<ref>[http://www.festes.org/articles.php?id=109 festes.org/Sant Joan a Ciutadella]</ref> i acavant al setembre, el dia de la Mare de Déu de Gràcia, a [[Maó]] es celebren els [[jaleo]]s, on els protagonistes són els [[cavall de raça menorquina|cavalls de raça menorquina]], engalanats, que marxen a dues potes i ballen fent dues vegades un mateix recorregut al municipi. En passar per la plaça de l'ajuntament, la primera vegada, els genets hi recullen de mans de l'alcalde una branca verda, amb la qual fan la segona volta. A la plaça s'hi poden fer, a més, diversos concursos i proves de destressa. Es toca una música específica on destaquen, com a intruments, el [[flabiol]] i el [[tambor]]. Hi participa un gran nombre d'habitants, homes i dones, d'infants petits a partir d'uns cinc anys a persones de la tercera edat. Els cavalls desfilen en fila índia i entren a la plaça d'un a un. Generalment els primers genets són els ''caixers'', n'hi ha almenys els tres que representen els poders majors, el batlle (abans era el senyor noble), l'esglèsia i la burgesia, tot i que hi pot haver també representats els pagesos, els artesans o altres oficis. Els segueixen els ''cavallers'' o ''colquers'' (de ''colcar'', cavalcar), que van vestits tots iguals amb trajos d'època (les dones també van amb uniforme d'home) que difereixen una mica a cada municipi, però on sempre el color principal és el negre, amb camisa blanca o negra. A la plaça, la gent del poble que vol s'acosta per ajudar al cavall a mantenir-se dempeus (a dues potes) sostenint-lo amb les palmes de les mans. Els veins dels balcons propers els poden tirar aigua, si els ho demanen, per ajudar-los a suportar la calor. Les de Ciutadella solen estar plenes de turistes. La beguda oficial és el gin i la pomada. En acabat, és típic menjar polos de fruita.
 
===Els ànecs a l'aigua===
Una altra festa controversial és la d'[[Ànecs a l'Aigua]], on se solta ànecs a la mar al [[Port de Sagunt]] i els festers tracten de capturar-los de nou<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070708/morvedre/anecs-laigua_20070708.html Las Provincias:Ànecs a l'Aigua]</ref>.
 
===Altres festes d'animals===
D'especial interès són les festes de cavalls, com l'[[Entrada de bous i cavalls]] de [[Sogorb]], on es barregen bous i cavalls i destaca l'absència de barreres.<ref>[http://www.entradasdesegorbe.com/ Pàgina oficial de l'Entrada]</ref>, o les [[festes de Sant Joan]] a [[Ciutadella]], [[Menorca]], o hi ha una tradició complexa al voltant del que s'anomena "[[jaleo]]"<ref>[http://www.festes.org/articles.php?id=109 festes.org/Sant Joan a Ciutadella]</ref>. També cal destacar les festes en honor als animals de [[Sant Antoni Abad]], en especial la dels [[Tres Tombs]] i la [[Festa dels Traginers de Balsareny]], on es fan curses d'[[ase]]s, [[poni]]s, [[mula|mules]] i [[cavall]]s.
 
==Danses i música==