Diferència entre revisions de la pàgina «Qays Aylan»

564 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
(qu)
 
Els '''Kays Aylan''' sónforen un grup àrab, una de les dues subdivisions del Mudar. Junt amb els Rabia, els Mudar eren considerats descendents d'Adnan o àrabs del nord- Es creu que el ancestre fou Kays, propietariapropietari de Aylan, que podia ser un cavall, un gos o un esclau.
 
En la reagrupació de grups que es va fer sota els musulmans, en temps de [[Muawiya I]] eshavien vanquedat establirestablerts dos grups principals, els [[kalbites]] io iemenites (àrabs del sud) i els kaysites (qaysites) o també Kays Aylan, o àrabs del nord. Muawiya tenia el suport dels [[Banu Kalb]] o kalbites i el seu fill [[Yazid I]] tenia una mare d'aquest grup, així que els kaysites van donar suport a [[Ibn al-Zubayr]]. L'oposició kaysites-iemenites va dominar la política omeia; mentre els kaysites eren partidaris d'una política expansiva els iemenites ho eren de fronteres estables.
 
La rivalitat va desapareixerdesaparèixer amb l'arribada al poder dels [[abbàssides]] peroperò va resorgirressorgir en alguns moments i llocs concrets i així al [[Líban]] les faccions que lluitaven pel poder en temps dels otomans s'anomenaven Kays i Yaman però en aquest temps moltes de les famílies dirigents d'un o altra bàndol no eren àrabs (eren kurds, turcmans o circassians) i els que ho eren podian passar a un o altra bàndol sense tenitenir en compte el seu origen o dividir-se en dos grups familiars, un per cada part. La facció iemenita estava dirigida pels Alam al-Din i elsla Kaysiteskaysita pels Buhtur; el [[1585]] hi va haver una conspiració iemenita contra l'emir maànida Korkamz i van tenir el poder, peroperò el seu fill [[Fakhr al-Din II]] va restablir la supremacia Kaysitakaysita. A la caiguda de Fakhr el [[1633]] els iemenites van tenir altre cop el poder breument però després de la guerra civil, del [[1635]] al final del segle els kaysites tornaren a dominar. Amb els [[shihabites]], successors dels maànides, els iemenites van exercir el poder ([[1709]]) peroperò foren derrotats totalment a [[Ayn Dara]] el [[1711]] i la família Alam al-Din fou totalment exterminada. Després d'això les faccions ja no s'anomenen més kaysites i iemenites sinó pel nom de la família dominant.
 
Aquesta divisió a [[Palestina]] es va mantenir viva; els kaysites dominaven al sud de [[Nablús]] i els iemenites al nord; hi havia rivalitat i encara al segle XVI es produienproduïen combats aillatsaïllats. AlñsAls segles XVIII i XIX es van fer guerres locals en nom d'aquestes faccions a Nablús i [[Jerusalem]], al Djabal Nablús entre les famílies Tukan o Nimr (1704-1823 o 1840-1850). A [[Judea]] els kaysites estaven dirigits per les famílies Samhan, Lahham, Amr i Bayhuti i els iemenites pel clan Abu Ghosh; els critanscristians de [[Betlem]] eren iemenites i els cristians i musulmans d'[[Hebron]] eren kaysites. Generalment els otomans donaven suport a la facció més debildèbil contra l'altra. AAquestes lluites es van extingir a la segona meitat del segle XIX.
 
El color de la facció kaysita era el vermell (els iemenites tenien el blanc) i s'utilitzava en les banderes, els vestits, i els vels de les dones. Una dona casada kaysita no podia entrar en territori iemenita vestida de vermell.
 
==Bibliografia==
M. Hoexter, ''The role of the Qays and Yaman factions in local political divisions'', Jerusalem 1973
 
[[Categoria:Grups àrabs]]
116.064

modificacions