Zähringen: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Wappen Zaehringer.png|thumb|L'escut de la casa de Zâhringen]]El primer membre conegut fou el comte Landold cap el [[950]], que va tenir un fill anomenat Bertold, pare de Landold [[comte]] de [[Brisgau]]. El seu fill Bertold I el Barbut va titular-se comte de Zähringen (1052), va reclamar el ducat de Suàbia, i el [[1161]] fou nomenat duc de [[Caríntia]], títol que va perdre el [[1073]] al rebel·lar-se contra [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]], [[emperador reomanogermànicromanogermànic]]. El va succeir el seu fill Bertold II que va heretar el comtat de [[Rheinfelden]] el [[1090]] i va prendre el títol de duc de Suàbia-Zähringen el [[1092]]. El [[1111]] el va succeir el seu fill Bertold III (titulat duc de Zähringen) que va morir el [[1122]] i el va heretar el seu germà Conrad que cap el [[1130]] fou nomenat [[vicari imperial]] del [[regne d'Arle]], [[vicariat]] que va esdevenir hereditari en els Zähringen. Conrad va morir el [[1152]] i com que el seu fill gran anomenat també Conrad ja havia mort, el va succeir el seu segon fill Bertold IV, fins el [[1186]], en què va morir i el va heretar el seu fill Bertold V, fundador de [[Berna]]. A la mort d'aquest darrer, la línia principal es va extingir. L'herència es va dividir entre dues germanes de Bertold V, una casada amb el comte de [[Kyburg]], i un altra casada amb el comte d'[[Urach]].