Segon Triumvirat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Hw-augustus.jpg|right|thumb|OctaviàOctavi, nebot-nét de Cèsar]]
El '''Segon Triumvirat''' consistí en una [[Magistratures romanes|magistratura]] extraordinària de la República Romana, formada per [[AugustOctavi]], [[Marc Antoni]] i [[Lèpid el triumvir|Marc Emili Lèpid]] l'any [[40 aC]]. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i AugustOctavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït unilateralmentde manera unilateral per OctaviàOctavi el (35 aC).
 
== Les bases del triumvirat ==
''L'aliança de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat'', tal i com s'anomenava oficialment el [[triumvirat]], es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les [[legió romana|legions]]. Van necessitar la delegació de poders dictatorials durant cinc anys per part del Senat, el [[27 de novembre]] de l'any [[43 aC]], per a poder consolidar el Segon Triumvirat. Com en els temps de [[Sul·la]], s'obriren les llistes de proscripció, les quals, després dels allistaments, van ser anul·lades. [[Suetoni]] ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, les quals, però, no va executar amb tanta severitat com els seus companys. Després, i per iniciativa d'Antoni, massacrà als adversaris polítics dels triumvirs, entre els quals hi havia Ciceró.
''L'aliança de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat'', tal i com s'anomenava oficialment el [[triumvirat]], es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les [[legió romana|legions]].
 
''L'aliançaHom de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat'', tal i com s'anomenava oficialment el [[triumvirat]], es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les [[legió romana|legions]]. Vanva necessitar la delegació de poders dictatorials durant cinc anys per part del Senat, el [[27 de novembre]] de l'any [[43 aC]], per a poder consolidar el Segon Triumvirat. Com en els temps de [[Sul·la]], s'obriren les llistes de proscripció, les quals, després dels allistaments, van ser anul·lades. [[Suetoni]] ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, les quals, peròa més, no va executar amb tanta severitat com els seus companys. Després, iperò, per iniciativa d'Antoni, massacrà alsels adversaris polítics dels triumvirs, entre els quals hi havia [[Ciceró]].
 
== La Batalla de Filips ==
L'any següent Antoni i Octavi van anar a [[Grècia]], on els assassins de Cèsar, [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]] i [[Marc Juni Brut tiranicida]], havien reunit les seves forces. La seva derrota a la batalla de [[Filips]], a [[Macedònia (província romana)|Macedònia]], la tardor de l'any [[42 aC]], significà l'enfonsament definitiu de la república romana. La victòria es devia, bàsicament, a l'actuació d'Antoni, la qual va fer créixer la seva importància dins el Segon Triumvirat.
 
Després de la victòria a FiliposFilips, els triumvirs van demarcar les seves esferes d'influència, Antoni aconseguí, a més de la [[Gàl·lia Comata]], l'antiga [[Àfrica (província romana)|Àfrica]]. Més endavant, disposà d'una bona proporció de les riques províncies orientals. [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] s'adjudicà la província d'Àfrica que li era contemporània, i que, en aquells temps, era el graner de Roma. Octavi aconseguí les dues províncies d'[[Hispània]] i l'obligació més difícil, els veterans establerts a [[Itàlia]], és a dir, el triumvir dels quals els governaria a tots en comú.
 
== El Tractat de Bríndisi ==
A causa de la repartició de zones d'influència hi hagué expropiacions i desallotjaments per tot l'[[Estat]], i no només per ade [[terratinent]]s en concret, sinó perque aafectaren tota la població. Per això, Octavi era odiat per tots. Arran d'això, hi hagué algunes diferències entre Octavi i el germà d'Antoni, Lluci, al qual Octavi derrotà en la [[Guerra de Perusa]]. Aleshores Antoni, a causa de la derrota del seu germà, tornà a Itàlia, i malgrat que ambdós triumvirs refusaren emprar les legions, no obstant això, lluitaren, iperò acabaren renovarenrenovant l'aliança. El [[Tractat de Bríndisi]] de la tardor de l'any [[40 aC]] preveia la boda d'Antoni amb la germana d'Octavi, [[Octàvia Menor|Octàvia]], fet que segellaria el nou pacte.
 
Octavi s'havia casat aquell mateix any, després de la mort de la seva primera esposa Clòdia, amb una parenta del fill de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], [[Sext Pompeu]]. Ella li donà una filla, [[Júlia (filla d'August)|Júlia]], la qual seria el seu únic fill biològic. Però abans del naixement de Júlia ell rebutjà la seva mare una altra vegada per a, l'any 38 aC, prendre com a muller a [[Lívia Drusil·la]]. Per això, l'escàndol s'anà engrandint, perquè Lívia es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republicà convençut [[Tiberi Claudi Neró]]. Aquesta dona, que es convertí en la seva consellera més íntima, pogué introduir al seus dos fills [[Tiberi]] i [[Drus el Vell]] a la família d'Octavi gràcies al casament. Tot i que Octavi apostà en un principi per Drus com al seu successor, després de la seva mort a [[Germània (regió)|Germània]] designà com a hereu a Tiberi.
 
{{Roma Antiga}}