Segon Triumvirat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Hw-augustus.jpg|right|thumb|
El '''Segon Triumvirat''' consistí en una [[Magistratures romanes|magistratura]] extraordinària de la República Romana, formada per [[
== Les bases del triumvirat ==
''L'aliança de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat'', tal i com s'anomenava oficialment el [[triumvirat]], es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les [[legió romana|legions]]. Van necessitar la delegació de poders dictatorials durant cinc anys per part del Senat, el [[27 de novembre]] de l'any [[43 aC]], per a poder consolidar el Segon Triumvirat. Com en els temps de [[Sul·la]], s'obriren les llistes de proscripció, les quals, després dels allistaments, van ser anul·lades. [[Suetoni]] ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, les quals, però, no va executar amb tanta severitat com els seus companys. Després, i per iniciativa d'Antoni, massacrà als adversaris polítics dels triumvirs, entre els quals hi havia Ciceró. ▼
''L'aliança de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat'', tal i com s'anomenava oficialment el [[triumvirat]], es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les [[legió romana|legions]].
▲
== La Batalla de Filips ==
L'any següent Antoni i Octavi van anar a [[Grècia]], on els assassins de Cèsar, [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]] i [[Marc Juni Brut tiranicida]], havien reunit les seves forces. La seva derrota a la batalla de [[Filips]], a [[Macedònia (província romana)|Macedònia]], la tardor de l'any [[42 aC]], significà l'enfonsament definitiu de la república romana. La victòria es devia, bàsicament, a l'actuació d'Antoni, la qual va fer créixer la seva importància dins el Segon Triumvirat.
Després de la victòria a
== El Tractat de Bríndisi ==
A causa de la repartició de zones d'influència hi hagué expropiacions i desallotjaments per tot l'[[Estat]], i no només
Octavi s'havia casat aquell mateix any, després de la mort de la seva primera esposa Clòdia, amb una parenta del fill de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], [[Sext Pompeu]]. Ella li donà una filla, [[Júlia (filla d'August)|Júlia]], la qual seria el seu únic fill biològic. Però abans del naixement de Júlia ell rebutjà la seva mare una altra vegada per a, l'any 38 aC, prendre com a muller a [[Lívia Drusil·la]]. Per això, l'escàndol s'anà engrandint, perquè Lívia es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republicà convençut [[Tiberi Claudi Neró]]. Aquesta dona, que es convertí en la seva consellera més íntima, pogué introduir al seus dos fills [[Tiberi]] i [[Drus el Vell]] a la família d'Octavi gràcies al casament. Tot i que Octavi apostà en un principi per Drus com al seu successor, després de la seva mort a [[Germània (regió)|Germània]] designà com a hereu a Tiberi.
{{Roma Antiga}}
|