Segon Triumvirat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 17:
Octavi s'havia casat aquell mateix any, després de la mort de la seva primera esposa Clòdia, amb una parenta del fill de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], [[Sext Pompeu]]. Ella li donà una filla, [[Júlia (filla d'August)|Júlia]], la qual seria el seu únic fill biològic. Però abans del naixement de Júlia ell rebutjà la seva mare una altra vegada per a, l'any 38 aC, prendre com a muller a [[Lívia Drusil·la]]. Per això, l'escàndol s'anà engrandint, perquè Lívia es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republicà convençut [[Tiberi Claudi Neró]]. Aquesta dona, que es convertí en la seva consellera més íntima, pogué introduir al seus dos fills [[Tiberi]] i [[Drus el Vell]] a la família d'Octavi gràcies al casament. Tot i que Octavi apostà en un principi per Drus com al seu successor, després de la seva mort a [[Germània (regió)|Germània]] designà com a hereu a Tiberi.
== La fi del pacte ==
Mentre que Octavi s'enfrontava contínuament a Roma a disturbis i a reclamacions de tots els sectors del país, Marc Antoni vivia una vida luxosa i despreocupada a [[Egipte]], al costat de la reina [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]].
[[Imatge:Carracci Antoine et Cleopatre.jpg|right|thumb|Marc Antoni i Cleòpatra]]
Octavi, conscient que Marc Antoni encara era poderós a Roma, va intentar per tots els mitjans mantenir bones relacions amb ell, fins i tot va arribar a perdonar al seu germà Lluci Antoni, que havia intentat revoltar el país, i li va lliurar la seva germana [[Octàvia]] com a esposa. Amb intel·ligència, Octavi va assolir derrotar d'un en un a tots els seus enemics polítics, i va aconseguir tranquil·litzar tant al poble com a la burgesia. A més, amb l'ajuda del seu amic [[Marc Vipsani Agripa|Agripa]], va poder derrotar a [[Sext Pompeu]], que dificultava l'arribada de cereals a Roma, cosa que va originar una opinió pública favorable cap a ell. L'any [[36 aC.]], Octavi li va llevar les províncies africanes a Lèpid i el va apartar de la vida política. Finalment, Octavi havia assegurat la seva posició com a "senyor d'occident" i va començar a preparar el panorama polític i militar per a la seva imminent ruptura amb Marc Antoni.
Marc Antoni va facilitar les coses a Octavi, no només va començar a patir derrotes en les batalles, sinó que va repudiar Octàvia per a casar-se amb Cleòpatra. Octavi era un mestre de la propaganda i va bolcar l'opinió a Roma completament en contra de Marc Antoni quan va revelar que aquest pensava entregar províncies romanes a la reina d'Egipte i als seus fills.
En el [[31 aC.]], el Senat romà, controlat per Octavi, va declarar que Marco Antonio era inútil per al triumvirat i va declarar la guerra a Cleòpatra.
En la [[Batalla d'Accio]] el [[31 aC.]], els dos bàndols es van enfrontar i Marc Antoni i Cleòpatra van ser derrotats i es van suïcidar poc temps després. D'aquesta manera, Octavi va passar a anomenar-se ''[[August (títol)|August]]'' i es va convertir en el primer emperador romà.
{{Roma Antiga}}
| |||