Jueus catalans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Els '''jueus catalans''' històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'Edat Mitjana a Catalunya. No sé sa...».
 
Cap resum de modificació
Línia 7:
La seva població va augmentar en els segles posteriors i varen establir [[call]]s a [[Call de Girona|Girona]], [[Call de Lleida|Lleida]] (també anomenat ''La Cuïrassa''), [[Call de Cervera|Cervera]], [[Call de Tortosa|Tortosa]], [[Call de Manresa|Manresa]], [[Call de Tarragona|Tarragona]], [[Call de Perpimnyà|Perpinyà]], [[Call de Vilafranca del Penedès|Vilafranca del Penedès]]. En algunes poblacions hi havia dos calls. A Barcelona hi havia el [[Call Major]] o de la Volta i el [[Call de Sanaüja]] o de N'Àngela. A Cervera el [[Call Antic]], Vell o Sobirà i el [[Call Nou]] o Jussà. [[Balaguer]] i [[Besalú]] també tingué població jueva.
 
Els jueus catalans eren considerats propietat directa del rei, de manera que aquests no havien d'estar subjectes als nobles i al sistema feudal que afectava els cristians. D'aquesta forma el rei se'n servia per a pagarcobrar-los impostos especials i obligar-los a fer-li préstecs. La posició de la corona era la d'afavorir la seva existència per tal de tenir algú capaç de desenvolupar les tasques de metge i prestamista que eren feines considerades impures pels cristians. Tanmateix, després dels avalots de [[1391]] calls sencers varen ser destruïts i malgrat els intents mai es va poder recuperar la població jueva de Barcelona. Va ser llavors que la major part de la població jueva de Catalunya va emigrar al [[Regne d'Aragó]], fet que explicaria per què havent-hi hagut una població tan destacada al [[segle XIV]] després de l'expulsió final forçada de [[1492]] no s'ha pogut observar rastres del català en la diàspora.
 
Els jueus de Catalunya tenien l'obligació de ser identificats amb una rodella distintiva a la roba.