Balandra: diferència entre les revisions

'''Balandra''' és el nom genèric que es refereix a una [[Vaixell de vela|embarcació a vela]] d'un sol pal, destinada tradicionalment a la [[pesca]] o a les activitats de [[cabotatge]] i, modernament, també a la navegació d'esbarjo. Com a embarcació d'esbarjo, una balandra és un [[iot]] a vela d'un sol pal, amb vela major àurica (cangrea) o de guaira, o bé, bermudiana (de ganivet). Com veurem de seguida, una balandra respon a una classificació específica: pot estar aparellada com a ''sloop'' o bé com a ''cutter''. I, de fet, són aquestes les denominacions a les quals, actualment, acostuma a fer servir. Tot i compartir la mateixa concepció del pla vèlic, cal distingir una balandra d'un balandre. Un balandre és una embarcació més petita que una balandra; no és pot classificar com a [[iot]], atès que aquesta petita embarcació - germana petita de la balandra - no té cabina i, sovint, tampoc disposa de coberta o bé, si en té, és tracta d'una coberta parcial, protegint només el triangle de proa i la popa.

Pel que fa a les veles d'estai o de proa, ununa [[iot]]balandra d'un(i soltambé palun (balandrabalandre) pot estar aparellataparellada com a [[sloop]], amb un sol estai i amb la vela corresponent emvergada: un gènova amb enrotllador que permet reduir la superficie d'aquesta vela segons les condicions de vent i mar sense necessitat de sortir de la seguretat que dóna la banyera o lloc de pilotatge, o bé un conjunt de diversos flocs i gènoves de diverses superficies i gramatges les quals són intercanviables i es fixen a l'estai mitjançant un conjunt de mosquetons; fent ús de la drissa corresponent que passa per la politja fixada dalt del pal i es connecta per un extrem al puny de drissa de la vela, per tal que es puguin hissar o bé arriar.

Una balandra (i també un balandre) també pot estar aparellada com a [[cútercutter]], amb més d'una vela a proa: bàsicament, una vela trinqueta (emvergada a l'estai del mateix nom, ja sigui amb enrotllador o mitjançant el sistema tradicional, amb mosquetons) i un ianqui, gènova o floc de dimensions variables, però de major superficie que la vela de trinqueta la qual, com ja s'ha dit, se situa més retrasada en relació al [[floc]]/gènova. El floc (o el gènova) va envergat a l'estai situat a proa de l'estai de trinqueta, ja sigui pel mètode tradicional amb mosquetons, o bé fent ús d'un mecanisme enrotllador. Aquest estai es fixa al pal en un punt més elevat que el de l'estai de trinqueta de forma que ambdós es disposin de forma paral·lela. Els cúters clàssics (amb vela major àurica), i també alguns dels cúters bermudians (més moderns), consten també d'un pal anomenat bauprès que s'avança a la roda del vaixell, a l'extrem del qual s'aferma l'estai del [[floc]] (o del [[gènova]]).