Coloratura: diferència entre les revisions

El significat musicològic de ''coloratura'' s'aplica específicament a l'elaborada i florida ornamentació en la música vocal del [[Classicisme musical|Classicisme]] ([[segle XVIII]]) i del [[Romanticisme musical]] (més específicament al ''[[bel canto]]''). Tot i això, la música antiga dels segles [[Segle XV|XV]], [[segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] ja incloïa un ampli repertori que requeria la tècnica de coloratura. Per exemple, les [[ària (música)|àries]] de lluïment de l'òpera barroca posseïen una [[cadència (música)|cadència]] especialment destinada a la improvisació. La coloratura va ser definida per primera vegada en diccionaris musicals no italians, com les obres de [[Michael Praetorius]] a [[Syntagma Musicum]] (1618), [[Sébastien de Brossard]] al seu ''Dictionnaire de musique'' (1703) i [[Johann Gottfried Walther]] al seu [[Musicalisches Lexicon]] (1732).<ref name="ColarOne">OWEN JANDER, ELLEN T. HARRIS: 'Coloratura', Grove Music Online ed. L. Macy (Retrieved: 27th November 2006), from [http://www.grovemusic.com]</ref>. Malgrat que deriva de ''colorare'' o ''colorazione'', la ''coloratura'' no suposa cap canvi del color tonal de la veu amb intenció expressiva.