Poncianes: diferència entre les revisions

 

==Geografia==

L'arxipèlag té una extensió total d'uns 12 km2, distribuïts en dos grups d'illes:

 

== Història ==

S'han localitzat restes que demostren l'existència de poblament prehistòric a Ponça, Palmarola i Zannone, almenys, des del [[5000 aC|5000]]-[[2000 aC]].

 

Durant els [[segle XII aC|segles XII]]-[[segle XI aC|XI aC]] hi feien escala els mercaders [[fenicis]] i a partir dels [[segle VIII aC|segles VIII]]-[[segle VII aC|VII aC]] s'hi instal·laren els [[grecs]] i potser també els [[etruscs]]. El [[312 aC]] els romans van fundar la colònia de ''Pontia'' a l'illa principal, sobre un establiment previ dels [[volscs]]. A les illes, els romans construeixen vil·les i un port a Ventotene, que esdevé un lloc de confinament per a alguns membres represaliats de la família imperial.

 

El [[537]] el papa [[Silveri I]] fou exiliat per [[Belisari]] a l'illa de Palmarola i hi va morir de fam aquell mateix any; més tard fou canonitzat i esdevingué el patró de Ponça. Poc després, els [[benedictins]] van fundar a Ponça l'abadia de Santa Maria ([[538]]). Les illes passen a formar part dels [[Estats Pontificis]]. A partir del [[813]] foren sovint atacades pels [[sarraïns]], que aquell any esclavitzaren els monjos i durant tot el segle següent saquejaren sovint la regió. El [[1202]] l'abadia de Ponça va passar als [[cistercencs]], i els benedictins en fundaren una altra a Zannone, més tard també transferida al Císter i finalment transferida a [[Gaeta]].