Poncianes: diferència entre les revisions

Durant els [[segle XII aC|segles XII]]-[[segle XI aC|XI aC]] hi feien escala els mercaders [[fenicis]] i a partir dels [[segle VIII aC|segles VIII]]-[[segle VII aC|VII aC]] s'hi instal·laren els [[grecs]] i potser també els [[etruscs]]. El [[312 aC]] els romans van fundar la colònia de ''Pontia'' a l'illa principal, sobre un establiment previ dels [[volscs]]. A les illes, els romans construeixen vil·les i un port a Ventotene, que esdevé un lloc de confinament per a alguns membres represaliats de la família imperial.

 

El [[537]] el papa [[Silveri I]] fou exiliat per [[Belisari]] a l'illa de Palmarola i hi va morir de fam aquell mateix any; més tard fou canonitzat i esdevingué el patró de Ponça. Poc després, els [[benedictins]] van fundar a Ponça l'abadia de Santa Maria ([[538]]). Les illes passen a formar part dels [[Estats Pontificis]]. A partir del [[813]] foren sovint atacades pels [[sarraïns]], que aquell any esclavitzaren els monjos i durant tot el segle següent saquejaren sovint la regió. El [[1202]] l'abadia de Ponça va passar als [[cistercencs]], i els benedictins en fundaren una altra a Zannone, més tard també transferida al Císter i finalment transferida a [[Gaeta]].

 

A les seves aigües, el [[14 de juny]] de [[1300]] [[Roger de Lloria|Roger de Llúria]], al capdavant de l'estol català de [[Jaume II]], va derrotar l'almirall genovès [[Corrado d'Oria]], que dirigia l'estol de [[Frederic II de Sicília]], a la primera [[batalla de Ponça (1300)|batalla de Ponça]].

 

El [[5 d'agost]] de [[1435]] la flota d'[[Alfons el Magnànim]] hi fou derrotada a la segona [[batalla de Ponça (1435)|batalla de Ponça]] pel genovès Biagio Assereto, al capdavant de les flotes aliades de [[República de Gènova|Gènova]] i dels [[Dinastia d'Anjou|Anjou]] de [[Regne de Nàpols|Nàpols]], i el mateix rei català hi fou fet presoner.

 

El [[1710]] foren ocupades pels austríacs, que les detingueren fins [[1713]]. El [[1734]] [[Isabel Farnese]] les va cedir al seu fill [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]], llavors rei de [[regne de Nàpols|Nàpols]], amb l'aquiescència papal, i abandonaren així els [[Estats Pontificis]]. Els Borbó de Nàpols n'afavoriren el repoblament i la reconstrucció, sovint efectuada per presoners forçats, i decidiren convertir-les en una penitenciaria. El [[1795]] s'obrí una primera colònia penitenciària a Santo Stefano.

 

Durant les guerres napoleòniques, els anglesos van ocupar [[Ponça]] el [[1813]], però la retornaren a Nàpols el [[1815]]. Es fundaren noves colònies penitenciàries a Ponça ([[1820]]) i a Ventotene ([[1825]]). El [[1861]], amb l'annexió del regne de Nàpols als dominis de la [[casa de Savoia]], les illes van passar a formar part del nou [[regne d'Itàlia]].