Filosofia de la llengua: diferència entre les revisions

El llenguatge pot tenir diferents concepcions ,<ref>Abbagnano, N., ''Diccionario de filosofía,'' FCE, 1961</ref>, que clarifiquen les diverses postures històriques dels filòsofs d'aquesta disciplina:

Posteriorment, amb [[Aristòtil]], va iniciar-se la polèmica sobre el [[nominalisme]] ,<ref>Steven K. Strange, (1992) Porphyry: On Aristotle, Categories. Ithaca: Cornell University Press</ref>, que va desenvolupar-se a tota l'Edat Mitjana. Així com sembla evident la relació entre un terme concret i el seu referent, com per exemple una taula, no queda clara la relació entre els termes abstractes i la realitat. Al mateix temps sorgeixen els primers intents per formalitzar el llenguatge, amb el naixement de la lògica per resoldre les possibles ambigüitats de la llengua. Una nova línia de recerca es va inaugurar amb aquesta: la seva relació amb la [[veritat]].

Amb l'aparició de les [[llengües romàniques]] van aparèixer els primers problemes teòrics de traducció, agreujats pels manuscrits antics en altres idiomes com el grec, el llatí, l'hebreu i l'àrab. Aquests problemes afectaven als manuals filosòfics i als textos sagrats i van servir per desenvolupar una teoria sobre el sentit figurat i literal dels mots, donant peu als moderns estudis sobre la [[metàfora]] o els [[actes de parla]].<ref> Blackburn,S. "History of the Philosophy of Language". In Oxford Companion to Philosophy. ed. Ted Honderich. Oxford:Oxford University Press. 1995</ref>. Igualment neixen a aquesta època els intents per trobar (i després crear) una llengua universal o perfecta (com l'[[esperanto]] i similars).

Des de l'obra de [[Ferdinand de Saussure]] i els comparatistes del segle XIX es desenvolupa la [[lingüística]] científica, assumint part dels problemes fins al moment plantejats per la filosofia del llenguatge. Aquesta aprofundeix en el concepte de significat i es torna en gran part metafilosofia, ja que es dedica a plantejar-se què volen dir els principals termes de la filosofia. [[Richard Rorty]], amb el seu anomenat gir lingüístic, afirma que tota filosofia és per tant filosofia del llenguatge, perquè comença per definir i problematitzar els termes que ha d'estudiar.<ref>Rorty, R., ''El giro lingüístico'', Paidós, 1967 </ref>. La [[filosofia analítica]] és l'escola que més pes li atorga a aquestes qüestions.