Anàlisi complexa: diferència entre les revisions

Una eina central en l'anàlisi complexa és la [[integral de línia]]. La integral al voltant d'un camí tancat d'una funció que és holomorfa en tots els punts dins de l'àrea envoltada pel camí tancat és sempre zero.; aquest és el [[Teorema de Cauchy]]. Els valors d'una funció holomorfa dins un disc es poden calcular per una certa integral de camí sobre la frontera del disc ([[Fórmula integral de Cauchy]]). Les integrals de camí en el pla complex s'usen sovint per a determinar integrals reals complicades, i aquí és on la teoria de [[residu (matemàtiques)|residus]] entre altres és útil (veure: [[mètodes d'integració de contorn]]). Si una funció té un "pol" o "singularitat" en algun punt, això significa que en aquest punt el valor de la funció "s'escapa" i no té valor finit, aleshores es pot calcular el residu de la funció en aquest pol, i aquests residus es poden utilitzar per calcular integrals de camí que involucren la funció; aquest és el contingut del [[teorema dels residus]]. El comportament de les funcions holomorfes prop de les singularitats essencials es descriu en el [[teorema de Weierstrass-Casorati]]. Les funcions que tenen només pols però no singularitats essencials s'anomenen [[meromorfa|meromorfes]].▼

Les [[series de Laurent]] són semblants a les [[series de Taylor]] però es poden utilitzar per a estudiar el comportament de les funcions a prop de les singularitats.▼

Una funció acotada que és holomorfa en tot el pla complex ha de ser constant; aquest és el [[Teorema de Liouville]]. Es pot utilitzar per a donar una demostració natural i curta del [[Teorema Fonamental de l'Àlgebra]] que diu que el [[cos (matemàtiques)|cos]] dels nombres complexes és [[cos algebraicament tancat|algebraicament tancat]].▼

Una propietat important de les funcions holomorfes és que si una funció és holomorfa en tot un domini aleshores els seus valors estan unívocament determinats pels seus valors en qualsevol subdomini d'aquest. Això permet l'extensió de la definició de funcions com la [[funció zeta de Riemann]] que estan inicialment definides en termes de sumes infinites que convergeixen només en dominis limitats a gairebé tot el pla complex. Alguns cops, com en el cas del [[logaritme natural]], és impossible continuar analíticament una funció holomorfa a un domini no simplement connex en el pla complex però és possible estendre-la a una funció holomorfa en una superfície molt relacionada a aquest domini coneguda com a [[superfície de Riemann]].▼

Tot això es refereix a l'anàlisi complexa en una variable. També hi ha una teoria molt rica d'[[diverses variables complexes|anàlisi complexa en més d'una dimensió complexa]] on les propietats analítiques com l'expansió en sèrie de potències segueix sent certa mentre que moltes de les propietats geomètriques de les funcions holomorfes en una dimensió complexa (com ara la [[conforme|conformitat]]) ja no són vàlides. El [[teorema de l'aplicació de Riemann]] sobre les relacions conformes de certs dominis en el pla complex, potser el resultat més important en la teoria unidimensional, falla dramàticament en dimensions superiors. ▼

Això s'aplica en molts camps de l'enginyeria, particularment en l'enginyeria de l'energia.▼

L'anàlisi complexa és una de les branques clàssiques de les matemàtiques amb les seves arrels al segle XIX tot i que anteriorment ja s'havia fet alguna cosa en aquesta línia. Alguns matemàtics importants en aquesta branca són [[Euler]], [[Gauss]], [[Riemann]], [[Cauchy]], [[Weierstrass]], i molts d'altres al segle XX.Tradicionalment, l'anàlisi complexa, en particular la teoria d'[[aplicació conforme|aplicacions conformes]], té moltes aplicacions en l'enginyeria, però també s'usa en tota la [[teoria de nombres|teoria analítica de nombres]]. En els temps moderns ha esdevingut molt popular a través de la nova alça de la [[dinàmica complexa]] i els dibuixos de [[fractal]]s produïts per iteracions de funcions holomorfes, essent el més popular el [[conjunt de Mandelbrot]]. Una altra aplicació important de l'anàlisi complexa avui en dia és en [[teoria de cordes]] que és una [[teoria de camps quantics]] conformement invariant.▼

* Henrici P., ''Applied and Computational Complex Analysis'' (Wiley). [Three volumes: 1974, 1977, 1986.]▼